Caldes de Malavella

Castell i Termes Romanes  41º50.284', 2º48.489'

  castell documentat al s XII, va estar vinculat al castell de Llagostera, es conserva un tros de muralla i tres torres circulars. Al seu costat hi han les termes romanes, a on s’han trobat restes que poden ser del s II-I aC encara que per el que sembla ser el seu funcionament no es creu que siguin anteriors al s I dC

 

Castell de Malavella  41º48.999', 2º48.010'

el castell es va construir en una zona elevada com a control del territori,  les seves restes, que daten del segle XII, són de color negre, color que prové de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d'una antiga xemeneia volcànica,  en aquest castell, segons compta la llegenda, es creu que hi vivia una "dolenta-vella" (mala vella) que va acabar donant el seu nom al municipi, en un dels murs hi ha un petit oratori de la Mare de Déu de Lourdes

 

Gelida

Castell  41º26.139', 1º52.248'

documentat  a partir del s X del qual daten la torre inferior de planta poligonal esmentada per primer cop el 998, a l’any 1108 i fou aturada una incursió almoràvit que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola, la seva màxima  esplendor fou el s XIV, a partir del s XVI s’inicià la seva decadència i fou abandonat el s XVIII, no vaig poder accedir al seu interior, donat que força mes tard de l’hora de visita que havia vist a la web, no s’havia presentat ningú

 

Font del Claro  41º26.641' 1º51.080'

’aigua és molt apreciada degut a la poca duresa que té, un gran plataner, de 4 metres de circumferència, 1,30 metres de diàmetre, a la base, i més de 30 metres d'alçada, plantat pel vell de Cal Banyes i l'Antoni Llopart (el Magdaló) l'any 1931, és el distintiu més visible, a l’esplanada hi ha tres taules fetes d’obra, raja per dos brocs i te una tapa superior

 

Font Freda  41º25.661' 1º52.265'

la caseta que recull l'aigua té una inscripció de l'any 1938, al davant, a l'altra banda de torrent, un gran roure li dóna ombra, des del damunt de la font i, repenjant-se al roure, un om negre, mort, sosté un "sostre" d'heures, un pontet de fusta, fet per l'Ajuntament l'any 1994, permet creuar el torrent amb comoditat i anar a la petita esplanada que hi ha al davant, més amunt, seguint el curs del torrent pel costat de la font, a uns 30 metres, s'arriba a una esplanada molt utilitzada per a acampades i també pels caçadors furtius d'ocells vius.

 

Llagostera

Fals Dolmen 41º49.249', 2º54.324'

fa uns anys es va instal·lar a Llagostera una empresa funerària anomenada Dolmen, la qual ja no existeix, almenys a Llagostera, sembla que va ser aquesta empresa que com a reclam publicitari va muntar un fals dolmen en un lloc proper a la carretera C-35, agraeixo al Arxiu Municipal de Llagostera aquesta informació que m’ha fet arribar  

 

Corbera de Llobregat

Forn de Guix  41º24.963', 1º54.555'

encara que al ajuntament no han sabut donar-me cap explicació d’aquestes ruïnes, la persona amb qui vaig parlar, ni tant sols coneixia la seva existència, però donat les varies pedreres abandonades que hi ha en aquesta zona, de les quals fins als anys 50 del s XX molts pagesos, per completar la seva economia es dedicaven a la producció de guix, m’ha fet creure que aquest “edifici”  es un forn de guix, les seves formes així ho indiquen, si algú amb mes coneixement de causa en sap alguna altre cosa l’agrairé que m’ho digui

 

Castellví de Rosanes

Font Saborida  41º26.051', 1º53.871'

bonica font, de les que ragen, situada en una explanada, al costat mateix de la carretera,  val la pena fer una parada per gaudir de l’ombra, la fresca i l’aigua de la font,  data  del 1932, i és una gran construcció amb dos rajos d’aigua que surten esbiaixats cap el centre de la font, just del mig del que sembla voler representar moles de moli,  cal destacar que hi ha una pedra tallada en forma de seient, amb la inscripció “PER AL MEU VELL”, un detall que encara fa més curiós aquest lloc.

 

Sant Joan de Vilatorrada

Tines de Can Canals  41º45.623',1º47.340'

conjunt de quatre tines rodones, suposo que deuen estar datades al voltant de la meitat del s XIX, fins als anys 60 del s XX hi havia sis tines mes de planta quadrada que varen ser enderrocades per el seu mal estat

 

Solsona

Parc Mare de la Font

 situat a uns dos kilòmetres de Solsona a la carretera de Bassella ( C26 ), està perfectament indicat,  per això  no hi poso cap coordenada, apart  del que veieu en les  fotos, té  uns llocs encisadors que es mereixen  de veure’ls, a més de un petit recorregut de natura, hi ha també una zona de picnic i un restaurant  

 

Castellar de la Ribera

 

Necròpolis de Ceuró

datada entre el 3500-2500 aC, no se’n sap gaire cosa de la gent que habitaren aquesta contrada, situada a prop de la rasa de Griolles, a cadascun dels tres sepulcres s’hi trobaren restes de més de un individu, entre els materials trobats en la seva excavació hi havia diverses peces de sílex, un punxó d’os i una joia de variscita que sembla ser provinent de les mines de Gavà la qual cosa fa pensar en un intercanvi entre els pobladors de l’interior i la costa a través de les conques fluvials

en aquest enllaç podreu veure el lloc i les coordenades

Riner

Torre de Riner  41º56.487', 1º33.824'

construïda  segurament entre els s XII-XIII, de planta rectangular, amb una longitud d'uns 15 m, una amplada de 8 m, una altura d'uns 18 m i uns murs que fan 2 m de gruix,  al costat S hi ha les restes del que sembla ser una antiga masia, tot plegat a la esquerra del riu Negre i al costat de la església de St. Martí

 

Lladurs

Pont de la Ginebrosa  42º03.292', 1º25.577'

 obra civil de la segona meitat del segle XVIII, fa quaranta-cinc metres de llargada, amb una alçada de només 4,30 metres, una amplada de 2,34 metres, té tres arcs de mig punt rebaixats, una amplada de pilars considerable i un espoló al pilar central,  s’assenta sobre  pedra, que li serveix de fonaments, li manca però la calçada i les baranes que, ben segur, se les endugué el riu

 

Pont de l'Ingla  42º02.139', 1º25.171'

pont sobre la Ribera Salada, construït segons fonts entre el s XVII i XVIII, consta de tres arcades, no vaig poder mesurar ni la llargada ni l’altura, però a simple vista  diria que fa uns 40 m. de llarg i uns 4 d’alçada, li falta un tros de la barana