Seròs

Monestir d'Avinganya  41º26.957', 0º23.377'

Sembla que al s. XI en aquest lloc hi havia una torre àrab, a mitjans del s. XII, quan Ramon Berenguer IV reconquerí aquestes terres el lloc de Avinganya passà a mans de Pere de Bellvís, que després esdevingué captiu dels àrabs del regne islàmic de València, al final del s. XII. Alliberat gràcies a la intercisió dels trinitaris en feu donació, el 1201, a l'orde dels trinitaris de la torre de Avinganya. 

Jaciment de el Bovalar  41º27.294', 0º25.624'

Aquest jaciment fou descobert el 1943 però no es va començar a excavar fins al 1967, el conjunt fou habitat fins al s. VIII en què un incendi el va destruir. Sembla que la basílica es va construir sobre les restes d’un assentament romà del s. II dC. La basílica tenia una planta de 26 per 12 metres, sembla que fou construïda en dues fases diferents, una al voltant del s. V i l’altra entre els s. VI i VII. Les restes fan pensar en un petit poblat de 7 o 8 habitatges, a cada casa es trobaren entre 2 i 3 sitges a més d’una o dues llars de foc. En les excavacions es varen localitzar unes 70 tombes

Gimenells

Castell  41º40.615'  0º23.689'

Es tenen notícies d’aquest castell a principis del s. XIII, que en tenia possessió l’orde del Temple. Al s. XIV passà a pertànyer a la família Desvalls i després fou abandonat amb la Guerra dels Segadors.

Alfarràs

Pont Vell  41º49.782', 0º34.630'

D'època medieval, sobre la Noguera Ribagorçana, en principi tenia 7 arcades de mig punt, solament en queden 3 a conseqüència de les riuades. El 1425 el rei Alfons el Magnànim concedí el permís per a la seva construcció, fou acabat el 1453. Es deixà el seu ús a principis del s. XX en què es construí el pont actual, no obstant després del bombardeig del 4 d’abril del 1938 en què aquest fou destruït, es va fer servir un parell d’anys. L'any 2000 la família Desvalls -Marquesos d’Alfarràs- el cedí a l’ajuntament que el va rehabilitar el 2006.

Algerri

Trullets 41º49.274', 0º38.484'

Trullets  41º49.146', 0º38.176'

La primera notícia que es té d'aquests trullets és del 1640 quan apareixen citats en capbreu del monestir de Poblet. Amb la crisi de la fil·loxera a finals del s. XIX desaparegueren la major part de les vinyes i aquests trullets deixaren de tenir utilitat. Són dipòsits d’uns 2000 o 2500 litres, la sortida del vi està –com també el dipòsit- excavada a la roca de guix, l’amplada oscil·la entre 1 i 1,8 metres, 1,75 metres d’altura i entre 65 i 90 centímetres de profunditat.

Tremp

Torre dels Padres  42º09.958', 0º53.706'

Torre de la Sagristia  42º10.040', 0º53.760'

Fins a finals del s. XIX la ciutat estava envoltada per muralles, de les torres que les relligaven, solament queden 3, la del Mingo a la plaça Capdevila que està incrustada als edificis actuals, la dels Padres al costat de l'oficina comarcal de turisme i la de la Sagristia a tocar l’absis de l'església.

La Pobla de Segur

Monument als Raiers  42º16.272',  1º01.659'

La festa dels Raiers s’escau el primer diumenge de juliol. En la comarca n’hi ha varis, aquest pertany a La Pobla de Segur, està situat a l’àrea de pícnic de la Font de la Figuereta, una mica abans de començar el túnel del congost de Collegats, anant de la Pobla a Gerri de la Sal

Borén

Pont Vell d'Arreu  42º39.780', 1º04.850'

Està datat entre els s. XI – XII, encara és usat per senderistes per arribar a l'abandonat poble d’Àrreu, seguir fins a les ruïnes de les bordes d’Àrreu i a l'ermita de la Mare de Déu de les Neus i seguin el caminet s’arriba al poble de Borén. Està format per un sol arc de mig punt, deu fer uns 7 metres de llargada i no té baranes. 

Alós d'Isil

Pont  42º42.008' 1º05.953'

Romànic, possiblement entre els s. XI – XII encara que no he pogut confirmar-ho. La seva llargada és d’uns 9 metres l’amplada uns 3 metres, d’un sol arc de mig punt, sembla que servia per unir Alós i Isil encara que avui amb la carretera el seu ús es limita a uns prats de pastura que hi ha a la banda esquerra del riu Noguera Pallaresa

Sort

Castell  42º24.743', 1º07.760'

Sembla que fou construït al s. VIII, però les primeres notícies són de finals del s. XI. Entre els s. XIII – XIV hi hagué diferents lluites per a la possessió del Castell. A mitjans del s. XV l’últim comte del Pallars s’alià amb el Príncep de Viana en les lluites per aconseguir la Corona d’Aragó, sembla que el comte de Cardona que era partidari de Joan II, els derrotaria a finals del s. XV. El castell fou abandonat el s. XVII. A mitjans del s. XIX el Duc de Medinaceli que n’era el propietari el cedí a l’ajuntament.

Camarasa

Pont Vell  41º52.748',  0º52.666'

D’origen medieval i estil gòtic, datat al s. XIII, tot i que s’hi feren reconstruccions al llarg dels anys, tenia 7 arcades de les quals solament se'n conserva una i pilastres d’altres. Fou volat el 1938 amb la retirada republicana, encara que sembla que ja estava força deteriorat.

St. Oïsme  41º59.878', 0º50.689'

Torre de l'antic castell, el qual fou conquerit als musulmans per Arnau Mir de Tost l’any 1034 en el primer intent i definitivament l’any 1048. La torre de 14 metres d’alçada és datada als voltants del s. XI, a uns 4 metres d’alçada hi ha una porta dovellada que feia les funcions de porta principal

Pont de la Rajola  42º02.348', 0º53.078,

Situat a uns 150 m al nord de l’àrea de descans de la Font de les Bagasses. D’origen romànic, consta d'un sol ull de llom d’ase. Si no vaig errat en mirar el mapa, segons la direcció de l’aigua, el costat dret pertany al municipi de Castell de Mur, i el costat esquerre al municipi de Camarasa. Va ser el punt d’unió, durant força segles, entre el Pallars i el Comtat d’Urgell. Quan el territori fou reconquerit als sarraïns va deixar de ser utilitzat.

Espot

Pont Espot  42º34.669', 1º05.140'

Té un sol arc de mig punt, com la majoria d'aquests ponts jo li donaria una datació d’entre els s. XII – XIII encara que això solament ho valoro pels que he vist i que estan datats. La seva llargada és d'uns 18 metres i una amplada propera als 4 metres. Les baranes semblen d'una època més tardana

Pont de la Torrassa 42º34.549' 1º08.510'

D'un sol arc de mig punt, pel seu estil podria ser d'entre els s. XII – XIII, està mig amagat entre la presa de la Torrassa i la carretera C-13. La seva llargada és d'uns 12 metres, la seva amplada s’apropa als 3 metres, i l’alçada sobre l’aigua uns 7 metres, no té baranes.

Escaló

Torre de guaita  42º32.912', 1º09.287'

Torre de guaita força conservada, de planta circular, una mica cònica a la seva part superior, construïda amb pedra granítica i de pissarra, amb parets d'un metre, coronada amb merlets, té una alçada de 14 metres. Edificada durant els s. XI - XII tot i que fou modificada el s. XVI. A uns 4 metres té una porta de mig punt no accessible, cosa que acostuma a passar a totes les torres d’aquests tipus

Cassibrós

Pont Cassibrós  42º34.227', 1º13.843'

Pont d'època medieval datat al s. XIII - XIV. Mirant els mapes de la zona, podria ser que fos utilitzat per connectar amb la pista forestal que transcorre paral·lela pel costat esquerre al riu Noguera de Cardós, i que uneix els llocs de Cassibrós i Ribera de Cardós. Té un arc de mig punt amb una llargada de 12 metres, una altura sobre el nivell de l’aigua d'uns 7 metres amb una amplada de 2,5 metres. Un detall no gaire estètic és que han reconstruït les baranes amb formigó.

Tavascan

Pont i Altres 42º38.666', 1º15.398'

Pont romànic situat en el riu de Tavascan. Fins al 1960 era l’únic pont per unir el barri del Raval amb la Vila. Per al seu estil estaria datat al s. XIII. Amb una llargada és d'uns 15,8 metres, l’altura sobre el nivell normal de l’aigua és d'uns 7 metres i la seva amplada s’acosta als 3 metres. És d’un sol arc de mig punt.

Per les rodes de molí, la turbina i el pont poden servir les mateixes coordenades. 

Gerb

Necròpolis Colomina 41º49.702', 0º48.364'

La necròpolis tumular d’incineració de la Colomina va sortir a la llum el 1965, en aplanar uns terrenys per a ús agrícola, i foren documentades 16 estructures tumulars i 17 urnes-ossaris. El 1987 aparegueren 30 noves estructures perfectament conservades i de les quals 15 han estat excavades. Els diàmetres de les diferents tombes oscil·len entre 1 i 4 metres. La seva datació pot considerar entre el 850-650 aC. 

Linyola

Font de Linyola  41º42.917', 0º53.039'

Encara que sembla que el seu origen és de l'època àrab, aquesta estructura fou bastida a finals del s. XIX o principis del XX. En portar el 1899 l’aigua al poble va anar quedant en desús, abandonada i colgada. El 1996 es va començar la restauració que va acabar l’any següent i es va crear una àrea de descans al seu voltant.