Mataró

Aqüeducte de les 5 Sènies  41º33.011',2º27.622'

Situat al antic camí ral de Llavaneres, actualment encara en ús. L'origen de l'aigua és la mina de Can Noè (mina Vella) al paratge dels Vidals i aportava uns 25.000 litres/dia d'aigua. L'any 1775 Francesc Boter i Torres, realitza les obres per canalitzar aquesta aigua, l'any següent i havia construïdes 81 arcades. L'any 1885 s'hi aixequen uns plànols a on consten el nom de les 5 masies que hi regaven, (de aquí el nom de 5 Sènies)  

Taradell

Dolmen Sequers de Gasala  41º51.354', 2º17.683'

Datat entre el 2200-1500 aC. Fou descobert pel taradellenc Ramon Vall. El 1965 s'hi van trobar restes òssies i ceràmiques que es varen guardar al Museu Episcopal de Vic. La llosa superior mesura 1,80 m de llargada, 1 m d'amplada i tot ell s'aixeca del terra 0,5 m. Està en bon estat de conservació gràcies als treballs que el 1981 que hi va portar a terme el Centre Excursionista de Taradell

Torre Don Carles  41º52.562', 2º17.237'

També anomenada de la Presó. Fou edificada als voltants del 1545. La seva planta és una mica rectangular 5,1* 4,3 m i la seva alçada és de 14,5 m. La planta baixa era pròpiament la presó. El 1990 fou rehabilitada  

Cova Sepulcral Sot de l'Arenal  41º51.437', 2º17.697'

Balma situada sota uns grans blocs de gres. La seva datació és incerta, encara que sembla una tomba funerària calcolítica. Mossèn Josep Baucells i recollí alguns materials quan ja quasi estava pràcticament destruïda tot i que hi trobà unes peces dentàries que podrien pertànyer a 2 o 3 individus. Segons Mossèn Baucells mai s'hi ha fet una excavació seriosa  

L'Ametlla de Mar

Façana Principal

Façana cantó mar

Restes antiga Torre Telegràfica 

St Jordi d'Alfama  40º54.685', 0º49.905' 

Construït a la primera meitat del s XVIII, per donar cobertura a la defensa de la línia de la costa. De forma semicircular amb dues plantes. La planta baixa hi havia les cavallerisses i el cos de guàrdia i la planta superior era de vigilància i defensa la qual es duia a terme amb canons. Interiorment no és visitable. Al costat hi ha les restes d'una antiga torre de guaita

Ponts al Riu de la Sénia

Pont de les Caixetes 40º33.286', 0º26.185'

No he trobat cap tipus d'informació. Podria ser que hi passes algun camí ral, tampoc no he trobat quan i perquè es va ensorrar.

Pont Molí de la Roca  40º36.721', 0º19.607'

Format per dues arcades una de més petita, no sobre el riu sinó sobre les roques del vessant català. Uneix el molí del mateix nom i els horts del costat amb la carretera La Sénia-Ulldecona.

Pont Molí Bordales  40º36.553', 0º20.166'

No he trobat cap tipus d'informació, sembla que actualment s'usa per anar de la carretera TV-3319 a la CV-100

Pont Molí de l'Om  40º36.383', 0º 21.496'

Format per sis arcades, una més petita al costat català i quatre d'iguals al costat valencià, la sisena més grossa és la que està sobre el riu.

Pont de l'Olivar  40º35.048', 0º25.482'

De dos ulls, en el camí de l'Olivar, el més gran és el que creua el riu mentre que el petit ajuda a salvar la barrancada. El nom li ve donat pel mas que es troba a 200 m. Aquí comença el GR-92 Mediterrani.

-----------------------------------------------------

Encara que de manera incerta sembla que la data de construcció dels cinc ponts, segons les fonts oscil·la entre els s XVIII-XIX

Ulldecona

Torre Rodona

Torre Quadrada

Pati Interior

Pati Exterior i Excavacions

Castell Ulldecona (Punt entrada al Recinte 40º35.611', 0º25.718

Ubicat sobre el turó del Puig del Castell, al marge esquerre del riu Sénia, el Castell d'Ulldecona domina la vall de la Foia, oberta pel S a la plana del Maestrat, entre les serres del Montsià i de Godall. Després de la conquesta de Tortosa ( 1148 ), l'antiga fortalesa àrab fou lliurada als Montcada i el 1173 passà a l'ordre de l'Hospital de St. Joan de Jerusalem. Va ser a les hores que la població, arrecerada al castell, va baixar a la vall. Del conjunt casteller medieval, construït sobre un assentament ibèric, en resten la muralla, una petita torre cilíndrica, una gran i espectacular torre cúbica i l'església, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.

Oliveres Mil·lenàries 40º37.529' 0º25.458'

L'Arión és una partida del terme de Ulldecona, de unes 80 hectàrees de superfície, on hi ha restes romanes i que està tocant la Via Augusta. Aquesta zona, tota ella és plena d'oliveres mil·lenàries. I en mig d'aquesta zona hi ha El Fondo de L'Arión on en 1,33 ha. Es concentren 35 oliveres mil·lenàries el que dóna una densitat de 26,3 oliveres per hectàrea que segurament és la concentració més gran del món. Us poso unes mostres. La que està envoltada amb una corda té les següents mides perímetre del tronc a 1,3 m del terra 8, 03 m, perímetre de la base 18 m, perímetre de la copa 43 m, alçada 6,5 m. La datació amb C¹⁴ correspon a l'any 314 dC. De totes maneres a Catalunya tenim oliveres més antigues.

------------------------------------------------------------------------

Per visitar tant el Castell com les oliveres s'ha de contactar amb l'oficina de turisme d'Ulldecona

Alcanar

Pati i Torre

Tros del Poblat

Murs per separar el terra dels magatzems

Part de la Muralla i Torre

Poblat Ibèric la Moleta del Remei 40º33.497', 0º28.900'

Aquest poblat ibèric és situat al S de la Serra del Montsià. Era de la tribu ibèrica dels Ilercavons. Fou ocupat dels S VII-II aC. La seva importància rau en què és l'únic poblat amb un temps tan llarg d'ocupació en aquesta zona. Té diferents èpoques de construcció, la primera fase dels s VII-primera meitat del s VI aC es construí la muralla i els primers habitatges, la segona fase es construeixen les torres i els magatzems elevats, segona meitat s VI – primera meitat s V aC. I per últim del s VI – meitat s II aC, remodelació d'algunes cases, alguns carrers i ampliació de la muralla. Al s II aC amb l'arribada del món romà el poblat queda abandonat

Casa del Tibast

Pou de Calç 1

Pou de Calç 2

Entrada al Poblat Ibèric (Porta de la Tanca) 40º33.560', 0º28.832'

Al costat de l'entrada on comença el camí per pujar al poblat hi ha aquesta reconstrucció de com podien ser les cases ibèriques. El plafó que hi ha diu « casa del Tibast, reconstrucció d'un àmbit protohistòric utilitzant les tècniques i materials que feien servir els Ibers fa 2600 anys « . També hi ha aquests forns de calç parcialment excavats a la roca, van ser utilitzats fins a mitjan s XX i la matèria primera la treien del poblat iber.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Per arribar fins a la porta del camí que puja al poblat, als pous i la barraca ibèrica hi ha un centenar de m des de l'ermita del Remei. Si voleu pujar dalt el poblat, poseu-vos en contacta amb l'oficina de turisme d'Alcanar.

L'Aldea

Torre cantó quadrat

Torre cantó rodó

Runes Castell

Sínia

Torre-Castell    40º43.900', 0º37.690

La Torre sembla que és del s XVI, és de planta quadrada al NO i de planta rodona SE. Donat el seu mal estat fou reconstruïda el 1936. Als seus peus s'hi ha redescobert l'antic castell, de planta lleugerament rectangular construït pels àrabs, sobre unes restes romanes que tenia una superfície de 675 m quadrats, al costat també s'hi ha descobert un antic forn de ceràmica. Molt a prop hi ha aquesta antiga sínia`

Camarles

Torre  40º46.629',0º40.475'

El seu diàmetre interior és d'uns 3 m i el fa un gruix de 1,6 m i la seva alçada és de 9 m. Sembla que és edificada sobre una antiga alqueria islàmica i que estava adossada a un petit castell o torre forta, de la qual queden uns arcs. El 1150 Ramon Berenguer IV va donar el castell Guillem de Sunyer. El 1322 el rei Jaume II donà el lloc a Pere Ramon de Mataró   

Amposta

Barraca Davant

Barraca al Darrera

Barraca del Ametllè  40º41.618', 0º32.056'

És considerada la més gran de una sola nau en les comarques tarragonines, té una planta rectangular de 8,8 m per 5,4 m i una alçada de 4 – 5 m segons si es mira al començament o a l'acabament. Encarada al S. La porta d'entrada és de forma apuntada, té dues obertures de ventilació atès que es feia servir com habitatge temporal per als treballadors del camp, té diversos prestatges i una menjadora per a l'animal de treball. Es desconeix la data de construcció.

Torre

Terrat i Xemeneia

Quadres

Torre de la Carrova  40º44.567',0º33.684'

De arquitectura militar, les primeres notícies que es tenen d'aquesta torre són del 1313. El 1443 passa a mans de l'església, convent de Benifassà fins al s XIX amb l'amortització de Mendizàbal, a partir de aquest passa al marquès de Santa Maria. Després de ser utilitzada com a habitatge va ser adquirida per l'ajuntament d'Amposta. Té una altura de 16 m. Fins al 1652 la porta d'entrada era situada al primer pis. Per visitar-la interiorment poseu-vos en contacte amb l'oficina de turisme d'Amposta.

Teià

Detall Premsa 1

Detall Premsa 2

Sala de Premsas

Premses, Dipòsits i Tines

Parc Arqueològic Cella Vinaria  41º29.339', 2º18.651'

És el parc arqueològic visitable més gran dedicat a la producció de vi de l'època romana. La sala de premsat era de uns 74 m² i el dipòsit tenia una capacitat de uns 13500 litres. Les premses que hi ha són les més grans de l'època que s'han reconstruït mai a Europa. La superfície del parc és de 3400 m² i sembla que fou utilitzar des del s I aC al s VII dC

Castellnou de Bages

Conjunt de Edificis  41º50.067', 1º50.272'

Les coordenades corresponen a l'aparcament que hi ha. És un conjunt que val la pena dedicar-hi una bona visita, tant pels edificis com per la seva historia. L'església amb els seus absis, les ruïnes de la casa Rectoral i el Museu del Maquis. Un parell de dies després de la visita vaig trucar a l'ajuntament, per demanar informació, hi varen dir-me que si tornava per aquella contrada, els truqués abans i ens podríem posar d'acord perquè m'obririen els llocs que vaig trobar tancats. Els hi dono les gràcies per la seva amabilitat. Em sembla que també hi fan visites guiades, però seria millor preguntar-ho.