no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

diumenge, 29 de juliol del 2012

Arbúcies

Pont Molí de les Pipes 41º49.187', 2º29.640'
encara que no hi han documents sembla que aquest pont romànic sobre la riera d'Arbúcies, data del s XI, la seva amplada solament permet el pas a peu i deu el seu nom al Molí de les Pipes  -al qual està enganxat-  un antic molí fariner del s XV que també s'hi havien fabricat pipes de fumar i que actualment està dedicat a la restauració

Font Molí de les Pipes 41º49.185',2º29,665'
s'hi accedeix baixant per unes escales al costat del pont

St. Hilari Sacalm

entrada al balneari de la Font Picant 41º54.312',2º30.408'

a l'antic balneari avui solament es troba, a l'edifici on hi ha la famosa font, un rètol en que diu que es poden fer cures de fetge i ronyó per - ara no estic segur  si diu - un euro o dos, tota la resta del conjunt, sobretot els edificis estant molt abandonats, solament per el darrera de aquell primer edifici, l'espai que comunica amb la font de Sta. Teresa, està força  arranjat, també els antics jardins que es troben a uns 400 m en direcció a Osor estant una mica desbrossats i el visitant es pot fer una mica l'idea de com podien haver estat
 
 
Entrada antics jardins 41º54.338',2º30.664'

Glorieta dels jardins

Pou de Glaç  41º54.363', 2º30.716'

Font de Sta Teresa 41º54.281', 2º30.558'
per anar-hi s'ha de passar per l'edifici que esmentava  al principi, al preguntar per accedir-hi, la persona que va atendrem, molt amablement va indicar-me on era, fa uns anys aquest lloc era molt més frondós i idíl·lic dons la verdor que hi havia pràcticament ha desaparegut

dissabte, 28 de juliol del 2012

Osor

Pont de la Noguerola  41º56.730', 2º33.418'
anomenat  també de can Vidal, d'estil romànic d'una sola arcada de pedra, antic pas del camí d'Anglès a St Hilari Sacalm

Pont Vell 41º56.768', 2º33.332'
pont romànic de pedra del s XV, d'una sola arcada a l'actualitat, antigament n'havia tingut quatre de més petits que amb les edificacions del costat varen quedar tapades

Els Nínxols 41º56.717', 2º33.251'
obre de mitjans del s XX per evitar esllavissaments a la carretera

Font del Borrell 41º56.644', 2º33.417'
ja existia el s XVIII, la última reabilitació es dugué a terme el 1994, és en un raco molt fresc

Torre de Recs o de la Presó 41º56.709', 2º33.389'
de planta quadrada del s XV, edificada per ordre de Violant de Recs, al s XIX fou presó
---------------------------------------------------------------------------------
cinc mostres d'aquest bonic poble que es mereix una llarga visita

diumenge, 22 de juliol del 2012

L'Urgell

Capella dels Molars 41º37.142', 1º06.629'
anomenada també de la Mare de Déu del Remei, patrona de l’Urgell, fou bastida l'any 1815 en la partida targarina dels Molars, situada a la carretera de Tàrrega a Sant Martí de Maldà. Ara fa uns anys aquesta capella fou restaurada i es va millorar l'entorn amb bancs de pedra i una petita zona enjardinada, pertany a Verdú

St. Roc  41º33.636', 1º02.860'
situada al Pla de Sant Roc, al cim de la serra, és un altre exemplar d’arquitectura barroca del s.XVIII, de planta basilical d’una sola nau, la primera església fou construïda l’any 1607 per voluntat de la senyora Montserrat Blanch, al llarg dels anys s’hi anaren fent reformes, però quan es va acabar el llinatge dels Torrent l’ermita quedà en ruïna, més tard, amb la guerra civil espanyola l’any 1936, l’acabaren de malmetre, pertany a St Marti de Maldà

Maldanell  41º32.531', 1º02.861'
despoblat al SE de Maldà en un turó entre grans roques que domina la vall de la riera de Maldanell, l'actual capella de St. Joan fou refeta l'any 1981, entre els blocs de roques que hi queden possiblement es on hi havia l'antic castell que estava documentat el 1082 i es creu que fou definitivament enderrocat durant la guerra contra Joan II

Mare de Déu de Vallsanta 41º34.010',1º09.702'
cenobi cistercenc femení, fundat el s XIII a on hi arribaren 23 monges procedents de l'antic cenobi de la Bovera, la primera abadessa fou Agnès de Guimerà, solament en resten les ruïnes de l'edifici gòtic del s XIV. Al s XVI començà el seu declivi i l'abat de Poblet va fer traslladar les 3 monges que hi quedaven, al monestir del Pedregal al Talladell. Últimament si han fet excavacions, que per el que sembla no s'han donat per acabades

dissabte, 21 de juliol del 2012

Sarral

Resclosa romana  41º26.847', 1º14.071'
d'origen romà, de les més ben conservades que hi ha Catalunya, era per emmagatzemar les aigües de la riera Salada, possiblement per a l'ús dels habitants de una vil·la romana, on es varen trobar restes de materials de l'època, es creu que va ser reconstruïda entre els s XII-XIV 

St. Pere d'Anguera  41º25.600', 1º15.334'
antiga església parroquial d'estil romànic,del desaparegut poble d'Anguera, solament en queda l'absis, -en molt mal estat-, i algun tros de mur, el lloc Anguera està documentat el s XI i l'església el s XII

Pont Vell d'Anguera  41º25.620', 1º15.407'
situat sobre la riera d'Anguera molt a prop del antic nucli d'Anguera, en el camí ral que duia de Sarral a Cabra

Carrer dels Jueus  41º26.643', 1º14.903'
carrer considerat el més estret de Catalunya

divendres, 20 de juliol del 2012

la Sala de Comalats

Torre de la Sala 41º31.131', 1º13.037'
per el que he pogut esbrinar de diferents autors, és de planta quadrada uns i rectangular els altres, encara que a mi em sembla que te aquesta última forma, fa 17 m d'alçada, consta de 3 pisos i sembla que l'entrada era per el primer pis, edificada el s XII

Cista Pla de la Sala  41º30.444', 1º13.077'
cista o dolmen sense coberta, descobert el 1945, de forma quadrada, datat entre el 2200-1200 aC, encara que el lloc està una mica enverdissat si pot arribar sense gaire dificultat, el camí que hi porta des de La Sala de Comalats es pot fer amb un turisme

Vallfogona de Riucorb

la Xemeneia  41º33.638', 1º13.146'
prop del riu Corb funcionava el molí de la Cadena , quan l'aigua del riu no era suficient per poder continuar treballant varen instal·lar una maquina de vapor de la qual solament es conserva aquesta xemeneia

dijous, 19 de juliol del 2012

La Segarra

Torre L'Ametlla de Segarra 41º34.541', 1º14.393'
desprès de les obres portades a cap sembla que aquesta torre és el mirador mes alt de la comarca, a la qual es pot pujar per dues escales, una exterior i l'altra exterior

St. Pere el Gros 41º39.650', 1º15.758'
esmentada el 1072, passà a dependre del monestir de Ripoll el 1081, el s XV començà la seva decadència i es convertí en una simple ermita, es un dels pocs exemples de església medieval catalana de planta circular

Sta. Magdalena  41º39.829', 1º15.719'
és una obra gòtica de la fi del s XIV, avui solament en queden algunes parets, una comunitat de monges havien regit un conjunt hospitalari, -del qual també en formava part  l'església-, a més tenien al seu càrrec un hospital de leprosos pels voltants del 1328 
-------------------------------------------------------------
tan St. Pere el Gros com Sta. Magdalena son a tocar Cervera

St. Pere dels Arquells  41º38.616', 1º19.050'
se'n té constància al 1084, al 1100 fou donada a Sta. Mª de L'Estany, entre els s XII-XIV visqué la seva millor època, al final del s XVI passà a dependre del Monestir de Montserrat

divendres, 13 de juliol del 2012

Entre el Lluçanès i el Berguedà

Cadira d'en Galceran  42º01.246', 2º01.102'
en un costat de la roca hi ha una representació fàl·lica força evident per el que es creu que era un lloc de culte a la fecunditat i podria ser datat el s IV-V aC, encara que el nom li ve perquè hi fou ferit, mentre dirigia les seves tropes, el dirigent carlí Josep Galceran, fill de Prats de Lluçanès

Roc Foradat 42º00.904', 2º00.748'
en la roca es troben dues fornícules unides per un petit forat, que podria ser que algun dia del any hi entrés el sol, el que podria significar que fos un lloc de culte prehistòric, encara que la tradició diu que era el lloc on vivia la bruixa Napa ( al costat hi ha una petita cova ) que va existir realment, es deia Maria Pujol, i segons la crònica de un mossèn de Prats diu que a casa seva van trobar-hi un fetge cuit amb sang i, llençat a un femer el cos mutilat d'una nena de quatre anys, per axó fou condemnada i penjada a la forca el 8 de gener de 1767
-----------------------------------------------------------------------------------------
encara que tant la cadira d'en Galceran com el Roc Foradat, segons el mapa pertanyen a Sta. Maria de Merlès son molt a prop de Prats de Lluçanès

La Rocapena  42º07.688', 2º05.973'
originàriament estava situada al mig del bosc, ara hi passa el camí per el costat, forma una paret natural tot i que sembla que les pedres hagin estat posades manualment.
 existeix la llegenda que te uns guardians, els Encantats, a la nit de St. Joan, amb lluna plena es pot sentir com riuen a una banda de la roca i a l'altra ploren i també diu la llegenda que en aquesta nit el que pugi dalt de la roca obtindrà una bossa de plata, es troba a prop d'Alpens

Pont i Goles de les Heures  42º04.438', 2º00.514'
aquesta gola natural que forma la riera de Merlès era un dels llocs emblemàtics de la bruixeria del Lluçanès i a on es celebraven els aquelarres que al Lluçanès i al Berguedà es deien samaniats, en les roques del costat encara s'hi veuen els forats de la passera de fusta que es feia servir per travessar el riu abans de fer-hi el pont el s XVIII, una rondalla diu que un passavolant en va voler saber la fondària i va lligar una pedra a un cordill i la va tirar a l'aigua, al cap d'una estona sentí una veu que sortia de dintre el gorg " descabdella que descabdellaràs que al fons de la Gola de les Heures mai no arribaràs"  

Pont de Roma 42º07.314', 2º02.694'
gòtic del s XIV, no he pogut esbrinar quan es varen posar les baranes ni res més, es a Borredà

Pont de St Martí de Merlès 42º00.021', 1º58.864'
sobre la riera de Merlès, unia els nuclis de St Martí i Sta Maria, va ser consolidat el s XVIII, llargada 34 m, amplada 1,2 m alçada 9 m, altura de les baranes 0,45 m

dilluns, 9 de juliol del 2012

El Ripollès

St. Martí d'Ogassa  42º16.344', 2º14.012'
el 8 de febrer del 1024 l'abat Oliba, bisbe de Vic consagrà aquesta església a petició del seu cunyat Joan Oriol senyor d' Ogassa i del castell de Pena, tant el castell com l'església foren objecte de disputes entre els senyors feudals i els abats de St. Joan de les Abadesses fins que al final aquets últims en tingueren ple domini a partir del s XIII 

Campdevànol,  Pont de la Cabreta  42º14.971', 2º09.885'
situat sobre el riu Freser, formava part de l'antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya, abans d'existir la carretera de Barcelona a Puigcerdà, el pont era pas obligat per anar a la Cerdanya, es creu que l'havia fet construir el comte Oliba Cabreta I de la Cerdanya - Besalú, la part romànica d'aquest pont data del segle XI, la part més antiga es conserva, sobretot a la banda de ponent, on encara podem veure una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 m,  a llevant seu hi ha un altre petit arc; aquesta obertura és situada a un nivell superior, a 3,50 m del terra actual, al costat oposat, a ponent de l'arcada romànica, a un nivell baix, hi ha un altre arc petit, cobert també amb una volta de mig punt, amb una amplada de 2,10 m,  el pont consta d'un sol arc de gran alçada, la longitud total d'aquest pont de doble vessant és d'uns 53 m i té una amplada de 2,80 m. ha sofert diverses reconstruccions i transformacions. L'arcada central, que té 23 metres de llum i una alçada -fins al nivell actual de l'aigua- de 13 metres, fou refeta en època moderna

 
Ripoll,  St. Miquel de la Roqueta  42º11.963', 2º11.626'
d'estil modernista, construïda el 1912 per l'arquitecte Joan Rubió Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí, en fou el promotor Marià de Delas, Baró de Vilagaya i propietari dels terrenys, que va decidir aixecar-la en lloc d'una altra capelleta que hi havia dedicada a St. Miquel

dimecres, 4 de juliol del 2012

Manresa

Aqüeducte Mas Balcells  41º43.933', 1º47.290'
l'he fotografiat d'un tros lluny per no aixafar el camp de blat, no he pogut trobar informació enlloc  

Pont Nou  41º43.660', 1º48.788'
construït  el 1323 per Berenguer de Montagut que també projectà les esglésies de la Seu i del Carme, de línia recta, amb grans tallamars que arriben fins a la barana, amb 8 arcs de mig punt, tot i les destrosses de la guerra civil que el 1940 obligaren a reconstruir alguns arcs centrals, és considerat un dels ponts medievals mes ben conservats del nostre país

Torre Sta Caterina  41º43.109', 1º49.577'
de planta cilíndrica es va construir l'any 1836 amb motiu de les guerres Carlines