no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

dimarts, 30 de maig de 2017

Seròs

Monestir d'Avinganya  41º26.957', 0º23.377'
Sembla que al s. XI en aquest lloc hi havia una torre àrab, a mitjans del s. XII, quan Ramon Berenguer IV reconquerí aquestes terres el lloc de Avinganya passà a mans de Pere de Bellvís, que després esdevingué captiu dels àrabs del regne islàmic de València, al final del s. XII. Alliberat gràcies a la intercisió dels trinitaris en feu donació, el 1201, a l'orde dels trinitaris de la torre de Avinganya. 


Jaciment de el Bovalar  41º27.294', 0º25.624'
Aquest jaciment fou descobert el 1943 però no es va començar a excavar fins al 1967, el conjunt fou habitat fins al s. VIII en què un incendi el va destruir. Sembla que la basílica es va construir sobre les restes d’un assentament romà del s. II dC. La basílica tenia una planta de 26 per 12 metres, sembla que fou construïda en dues fases diferents, una al voltant del s. V i l’altra entre els s. VI i VII. Les restes fan pensar en un petit poblat de 7 o 8 habitatges, a cada casa es trobaren entre 2 i 3 sitges a més d’una o dues llars de foc. En les excavacions es varen localitzar unes 70 tombes

Gimenells

Castell  41º40.615'  0º23.689'
Es tenen notícies d’aquest castell a principis del s. XIII, que en tenia possessió l’orde del Temple. Al s. XIV passà a pertànyer a la família Desvalls i després fou abandonat amb la Guerra dels Segadors.

diumenge, 28 de maig de 2017

Alfarràs

Pont Vell  41º49.782', 0º34.630'
D'època medieval, sobre la Noguera Ribagorçana, en principi tenia 7 arcades de mig punt, solament en queden 3 a conseqüència de les riuades. El 1425 el rei Alfons el Magnànim concedí el permís per a la seva construcció, fou acabat el 1453. Es deixà el seu ús a principis del s. XX en què es construí el pont actual, no obstant després del bombardeig del 4 d’abril del 1938 en què aquest fou destruït, es va fer servir un parell d’anys. L'any 2000 la família Desvalls -Marquesos d’Alfarràs- el cedí a l’ajuntament que el va rehabilitar el 2006.

Algerri

Trullets 41º49.274', 0º38.484'

Trullets  41º49.146', 0º38.176'

La primera notícia que es té d'aquests trullets és del 1640 quan apareixen citats en capbreu del monestir de Poblet. Amb la crisi de la fil·loxera a finals del s. XIX desaparegueren la major part de les vinyes i aquests trullets deixaren de tenir utilitat. Són dipòsits d’uns 2000 o 2500 litres, la sortida del vi està –com també el dipòsit- excavada a la roca de guix, l’amplada oscil·la entre 1 i 1,8 metres, 1,75 metres d’altura i entre 65 i 90 centímetres de profunditat.

dijous, 25 de maig de 2017

Tremp

Torre dels Padres  42º09.958', 0º53.706'

Torre de la Sagristia  42º10.040', 0º53.760'
Fins a finals del s. XIX la ciutat estava envoltada per muralles, de les torres que les relligaven, solament queden 3, la del Mingo a la plaça Capdevila que està incrustada als edificis actuals, la dels Padres al costat de l'oficina comarcal de turisme i la de la Sagristia a tocar l’absis de l'església.

La Pobla de Segur

Monument als Raiers  42º16.272',  1º01.659'
La festa dels Raiers s’escau el primer diumenge de juliol. En la comarca n’hi ha varis, aquest pertany a La Pobla de Segur, està situat a l’àrea de pícnic de la Font de la Figuereta, una mica abans de començar el túnel del congost de Collegats, anant de la Pobla a Gerri de la Sal

dilluns, 22 de maig de 2017

Borén

Pont Vell d'Arreu  42º39.780', 1º04.850'
Està datat entre els s. XI – XII, encara és usat per senderistes per arribar a l'abandonat poble d’Àrreu, seguir fins a les ruïnes de les bordes d’Àrreu i a l'ermita de la Mare de Déu de les Neus i seguin el caminet s’arriba al poble de Borén. Està format per un sol arc de mig punt, deu fer uns 7 metres de llargada i no té baranes. 

Alós d'Isil

Pont  42º42.008' 1º05.953'
Romànic, possiblement entre els s. XI – XII encara que no he pogut confirmar-ho. La seva llargada és d’uns 9 metres l’amplada uns 3 metres, d’un sol arc de mig punt, sembla que servia per unir Alós i Isil encara que avui amb la carretera el seu ús es limita a uns prats de pastura que hi ha a la banda esquerra del riu Noguera Pallaresa

Sort

Castell  42º24.743', 1º07.760'
Sembla que fou construït al s. VIII, però les primeres notícies són de finals del s. XI. Entre els s. XIII – XIV hi hagué diferents lluites per a la possessió del Castell. A mitjans del s. XV l’últim comte del Pallars s’alià amb el Príncep de Viana en les lluites per aconseguir la Corona d’Aragó, sembla que el comte de Cardona que era partidari de Joan II, els derrotaria a finals del s. XV. El castell fou abandonat el s. XVII. A mitjans del s. XIX el Duc de Medinaceli que n’era el propietari el cedí a l’ajuntament.

Camarasa

Pont Vell  41º52.748',  0º52.666'
D’origen medieval i estil gòtic, datat al s. XIII, tot i que s’hi feren reconstruccions al llarg dels anys, tenia 7 arcades de les quals solament se'n conserva una i pilastres d’altres. Fou volat el 1938 amb la retirada republicana, encara que sembla que ja estava força deteriorat.

St. Oïsme  41º59.878', 0º50.689'
Torre de l'antic castell, el qual fou conquerit als musulmans per Arnau Mir de Tost l’any 1034 en el primer intent i definitivament l’any 1048. La torre de 14 metres d’alçada és datada als voltants del s. XI, a uns 4 metres d’alçada hi ha una porta dovellada que feia les funcions de porta principal

Pont de la Rajola  42º02.348', 0º53.078,
Situat a uns 150 m al nord de l’àrea de descans de la Font de les Bagasses. D’origen romànic, consta d'un sol ull de llom d’ase. Si no vaig errat en mirar el mapa, segons la direcció de l’aigua, el costat dret pertany al municipi de Castell de Mur, i el costat esquerre al municipi de Camarasa. Va ser el punt d’unió, durant força segles, entre el Pallars i el Comtat d’Urgell. Quan el territori fou reconquerit als sarraïns va deixar de ser utilitzat.