Font Saborida 41º26.051', 1º53.871'
bonica font,
de les que ragen, situada en una explanada, al costat mateix de la
carretera, val la pena fer una parada
per gaudir de l’ombra, la fresca i l’aigua de la font, data del 1932, i és una gran construcció amb dos
rajos d’aigua que surten esbiaixats cap el centre de la font, just del mig del
que sembla voler representar moles de moli, cal destacar que hi ha una
pedra tallada en forma de seient, amb la inscripció “PER AL MEU VELL”, un
detall que encara fa més curiós aquest lloc.
Bon dia senyor Cladellas.
ResponEliminaHe vist que us heu interessat per la bonica font de "La Saborida". És un lloc molt concorregut i visitat i fa anys recordo moltíssima afluència de gent els caps de setmana. Fins i tot els masovers de Can Guilera venien alguns productes agrícoles de temporada, de fet a sota de la carretera hi havia l'hort amb la bassa circular, avui tot colgat per la bardissa.
La font va ser refeta sota les ordres del senyor Vicenç Ros i Batllevell a l'any 1932, fabricant de farines (per això va fer portar de Martorell les dos moles) i sulfat de coure a Martorell i molt influent a la zona. De fet va comprar la propietat de Can Cases i de Can Guilera cap als anys 20 del segle XIX, molt abans de fer-se la carretera que actualment coneixem, i va dignificar tota aquella zona refent les dos masoveries de Can Guilera i Can Cases i edificant la casa-torre d'estiueig al costat de Can Cases amb una fabulosa col.lecció de rajoles catalanes i altres objectes costumbristes avui desparescuts, allà va posar en marxa una moderna explotació de pomeres que va tenir molta anomenada durant els anys 40, 50 i 60 del segle XIX. Va fer arrabassar bosc i fer marges per plantar un camp d'oliveres molt a prop (la vinya del Tet) i una vinya a la part de sobre de la font. també va fer plantar nombrosos xiprers per la zona i 4 plataners al davant de la font. Va refer la font, que abans era el tipic brollador a ran de terra i va fer esculpir un banc de pedra que aqui anomenem "sauló" amb la inscripció "Per al mes vell". Cap al 1960 es va vendre Can Guilera i cap a l 1970 va morir. Des de llavors els hereus no van mostrar el mateix interés pel lloc i poc a poc es va anar deixant de mantenir. Molta gent visitant no ha tingut cap respecte per l'entorn i han contribuït a incrementar l'estat d'abandonament en que es troben les instal.lacions agricoles. Tampoc els propietaris de les dues cases han tingut cura, doncs ho han delegat en els masovers que poc a poc han abandonat el manteniment del lloc.
Tant de bó poc a poc es pugui recuperar una mica aquest bonic lloc que el senyor Ros va estimar tant. El meu respecte i admiració per a ell.
salutacions cordials.
Sergi Tort
Encara que sigui amb retard, moltes gracies per els vostres 2 comentaris i per la información que hi doneu
ResponEliminaAtentament
Francesc