Albanyà

Monestir de Sous 42º15.298', 2º42.922`

L’any 872 ja es tenen les primeres dades que pertanyia a St. Aniol d’Aguja del qual es desvincula a principis del s. XI i es regeix per la norma de St. Benet. Sembla que entre els s. XII al s. XIV és quan té la seva millor època. Comença la seva decadència al s. XV que és quasi total amb els terratrèmols dels anys 1427 i 1429. A finals del s. XVI o principis del XVII passa a dependre de St. Pere de Besalú. Per fotografies de principis dels anys 80 del s. XX, estava quasi completament cobert de bardissars i als anys 90 es comença la seva rehabilitació. Si no vaig errat, des de l’any 2012 que es pot visitar. Crec que l’han deixat amb molt bones condicions.

Santuari del Mont  42º15.496', 2º42.477'

El començament de les obres d'aquest Santuari està datat l’any 1311. El 1557 l’administració passa a la confraria de Sant Joan. El 1792 els científics francesos Delambre i Méchain s'instal·len al Santuari per a fer triangulacions i amidaments que seran usades per fer el patró del metre com a mesura de longitud, al mateix temps mossèn Salvi Teixidor reforma l’hostatgeria. El 1884 Mossèn Cinto Verdaguer hi passa uns dies i aprofita per escriure el poema Canigó el qual es publica el 1886. El 31 de desembre del 1921 es crema el recinte porxat que feien servir els peregrins que pujaven al Santuari per fer-hi el menjar, una forta tramuntanada escampà el foc i solament i quedaren les tres arcades que es conserven actualment.