Tordera

Forn de Can Marquès  41º38.786', 2º40.521'

Excavat al pendent del terreny, lleugerament de cos cònic, la base inferior més ampla fa 3,2 m i l'alçada 5,3 m. A uns 50 cm del terra hi ha un bancal que suportava la càrrega i en l'espai que quedava a sota és on si feia el foc. Sembla que la seva construcció pot ser el s XVIII encara que no he trobat dades, el 2009 fou restaurat

Font del Ferro 41º38.747', 2º40.654'

Situada en una fondalada que en la construcció de l'autopista C32 va malmetre una mina ferruginosa, d'aquí el seu nom, treu un bon raig i verdaderament té gust de ferro el 2007 l'entorn fou arranjat

Arcada Romana  41º38.741', 2º40.658'

Aquesta arcada s'emmarca en la mateixa conducció d'aigua que l'aqüeducte de Can Cua a Pineda de Mar ( vegeu en aquest bloc l'entrada «Pineda» de 03-12-11). L'arcada es va consolidar en dues actuacions durant l'any 2012. Salva el torrent de la Font del Ferro en una arcada de mig punt de 3,1 m de diàmetre i una alçada de 3,4 m sobre el torrent

Pineda

Pont del Diable  41º38.590', 2º40.665'

L'origen d'aquesta construcció és del tot incert. Malgrat el seu nom, realment és el suport d'un canal que facilitava el pas de les aigües d'un costat a l'altre de la riera de Pineda. En la construcció se superposen les restes de dues èpoques diferents.

Santa Susanna

Molí d'en Jordà 41º39.453', 2º40.966'

Molí fariner datat a finals del s XVII o principis del XVIII, situat a la riera de Santa Susanna, actualment força malmès, solament l'aqüeducte que portava l'aigua al molí es conserva una mica. Sembla que l'any 2012 un grup de persones de manera totalment voluntària varen arranjar els voltants

Torre Montagut  41º39.023', 2º42.889'

Datada al s XIX, formava part de la xarxa de torres de telegrafia òptica civil del tram Barcelona la Junquera. El sistema de telegrafia òptica funcionava amb banderes de colors  

La Garriga

Forn ca l'Oliveró  41º41.897', 2º17.401'

La data estimada de la seva construcció és el s XVIII, fou restaurat a principis del 2013. Sembla que era per a l'abastiment del material necessari per a la construcció de la masia. De planta quadrada deu fer uns 3*3,5 m, el sostre és ensorrat. Les seves bocanes són protegides per un arc que deu fer uns 2,5*1,5 m. Les mides les he preses a ull.

Llinars del Vallès

Castellvell  41º37.603', 2º25.449'

Sembla que fou construït els s IX o X sobre unes possibles restes ibèriques i romanes a 400 m d'altitud, també anomenat Castell del Far des de el 1023. Fou propietat de Gombau de Besora des del 1041. La família Corbera construí el 1336 una capella dedicada a Santa Maria. El maig del 1448 a conseqüència d'un terratrèmol va quedar destruït i dita família es traslladà a viure al poble

Canyamars

El Molinot  41º36.072', 2º26.908'

Restes d'un antic molí fariner, d'un tipus molt corrent al nostre país durant l'edat mitjana. La primera notícia que en tenim és de l'any 1570. En la documentació del s XVIII, el molí consta dins la propietat de can Galzeran. El topònim Molinot suggereix l'existència, d'un molí més antic possiblement del s XIV. El molí es degué abandonar a finals del s XIX o principis del XX.

Dosrius

Arcades  41º35.354', 2º24.318'

Es tracta d'una construcció al torrent dels Rials, feta entre 1868 i 1881 compost per una sèrie d'arcs rebaixats sobre els quals hi ha un canal per a la conducció d'aigües. Té com a funció protegir els camps de les rierades i deixar aflorar l'aigua si el barratge XULLAT és ple, el qual fa 4,2 m de fondària i es troba en la intersecció de les rieres que porten l'aigua de les valls de Canyamars i Dosrius 

Castell  41º36.020', 2º24.257'

Començà a construir-se a mitjans del s XI damunt d'un assentament ibèric i fins al s XV tingué dependència de l'església. Fins al 1277 en foren propietaris els senyors feudals dels Dosrius. A partir del 1437 en foren propietaris els Cartellà. El 1690 l'11^è baró de Dosrius i Canyamars fou el primer marquès del Castell de Dosrius, títol concedit per Carles II. De l'edifici actual sols en queda una paret en la qual es poden veure les espitlleres a la part nord

Sentmenat

Mausoleu Romà  41º36.756`,2º07.786'

Descobert el mes de novembre de 1999, les excavacions arqueològiques de Can Palau, mostren els fonaments d'una torre funerària romana del s IV, té una planta circular que fan d'aquest mausoleu segons la tipologia, l'únic a la península ibèrica i d'un gran valor històric, d'un tipus de construcció d'influència bizantina, molt comú en les torres funeràries de Grècia i Itàlia, en els informes dels arqueòlegs, aquests especulen que el mausoleu tenia originàriament uns cinc metres d'alçada i que devia pertànyer a patricis romans. 

Caldes de Montbui

Forn Romà  41º38.000', 2º10.413'

Descobert l'any 1992 quan la Direcció General d'Obres Públiques de la Generalitat va encarregar un estudi arqueològic de la zona previ a la construcció d'un pas a dos nivells que havia d'enllaçar aquesta zona amb el nucli urbà de Caldes de Montbui. El pas no es va arribar a construir, però les excavacions van desvetllar l'existència d'aquest forn romà, una estructura que la Generalitat va catalogar i sobre la qual va dictaminar que calia garantir la seva conservació. El forn romà s'inclou dins d'una zona d'explotació industrial i agrícola en època romana, avui dividida per la C59. Aquesta estructura és la més important, però n'hi ha d'altres localitzades a l'altre costat de la carretera. La seva funció era construir peces de ceràmica amb l'argila de la zona, considerada de gran qualitat.

Vilalba dels Arcs

Rentadors  41º07.464',0º24.868'

datats al s XVI, situats als afores del poble, tancats per un mur i una porta metàl·lica , en l’angle del mur hi ha una font –ara quasi seca- que els alimentava, és un arc de mig punt adovellat a on hi ha l’escut de la vila 

Jaciment Arqueològic  41º07.265',0º24.926'

descobert l’any 1999 amb motiu d’uns moviments de terres,  entre els anys 1999 i 2004 s’hi varen fer unes excavacions en una àrea de uns 250 m2,  s’hi va localitzar un sol edifici de planta rectangular construït a partir d’un sòcol de pedra d’un metre d’alçada i més d’un metre d’amplada, s’hi varen delimitar dos àmbits de uns 65 m2 separats pel mig per una paret, sembla que tenia més d’un pis, l’estat de les restes sembla indicar que fou destruït per un incendi molt violent, hi ha constància d’elements que permeten datar l’ocupació aproximadament entre el 600 i 575 aC