Anglesola

Arcades  41º39.530', 1º04.898'

situades a la plaça Major,  del s XVIII, d'estil gòtic

Arbeca

Torre Porgador del Castell  41º32.575', 0º55.435'

Restes Castell  41º32.532', 0º55.372'

les primeres noticies son del 1158, entre 1273-1386 estigué en mans del Cardona, restaurat mitjans s XV, en la guerra contra Felipe V, tots els castells que s’havien aixecat contra ell foren volats, aquest o fou amb 6 mines, l’església que hi havia al seu interior fou completament destruïda, a finals del s XVIII la majoria de les restes del castell havia desaparegut, ha mitjans s XX s’aprofità molt material que quedava per construir les escoles que avui hi ha dalt d’aquest turó, tota aquesta informació a sortit de moltes parts una mica de aquí i una mica d’allà i dono com a fiable

Roques del Barret  41º32.771', 0º58.709'

entre Belianes i Arbeca al costat de la carretera es troba un conjunt de roques una mica especials per la seva forma, solament n’hi poso una, encara que val la pena a qui l’agradi veure aquestes coses fer un tomb per aquell entorn

  

Font de la Juliana  41º32.409', 0º53.912'

surgència natural excavada en el substrat argilós que brolla lateralment de forma  ininterrompuda en direcció al barranc de les Comes de Maldà, l’estructura construïda entre els s XV-XVI amb una perfecta volta de pedra, la construcció del canal d’Urgell produí el seu anegament, les obres de drenatge han permès recuperar aquest monument

Els Vilars  41º34.106', 0º57.250'

començada a construir al voltant del 775 aC i fou abandonada pels vols del 325 aC el que vol dir que fou habitada durant 400 anys, durant aquest temps i amb el contacte amb altres cultures mediterrànies esdevingueren ( segons els escriptors antics ) els ilergetes, tenia entre 175 i 200 habitants, no hi ha cap motiu que expliqui l’abandonament d’aquest recinte a mitjans del s IV aC ja que el recinte no fou destruït sinó simplement abandonat, disposaven de un fossar que el protegia i a mes tenien un pou que sempre tenia aigua, actualment tot l’entorn es curosament arranjat i els caps de setmana es pot visitar, fou declarat BCIN el 1998 

La Floresta

Pou de Gel  41º30.700', 0º55.083'

construcció de planta circular de forma tronco cònica, sembla que era particular d’ús exclusiu dels habitants dels castell proper, del s XIV-XVI segons les fonts, donat que era tancat no vaig poder saber les mides interiors però he pogut llegir que l’alçada és de 13 m i la capacitat de 150 m cúbics 

Solivella

Castell dels Llorac  41º27.431', 1º10.600'

esmentat  el 1058, no fou fins a final del s XII quan es construí la primera torre-castell, destacava per les seves grans defenses amb merlets i matacans i amb un gran pati central, depengué de diversos propietaris fins que el 1424 fou adquirit per els Llorac que en foren propietaris més de 400 anys, es conservà gairebé intacte fins a principis del s XX que fou dinamitat i les seves restes venudes, ha estat restaurat amb les restes que hi quedaren, el paviment de còdols que s’hi veu és del s XVI, s’hi pot accedir lliurament, dons encara que hi ha una porta, l’ajuntament em digueren que sempre era oberta 

Ribera d'Ondara

St Pau de Narbona  41º37.594', 1º20.958'

el campanar de la dreta és el de la església, la porta amb el campanar de l’esquerra era l’entrada a l’antic nucli medieval avui pràcticament enrunat encara que s’hi estan fent obres de consolidació, aquest forn que s’hi veu el vaig poder veure gracies a un veí, és al nucli de Pomar

Corral del Monjo  41º38.453', 1º18.382'

segons el mapa aquest és el nom que se li dona,  l’únic que havia trobat és el nom “refugi de casadors”, no havia trobat cap altra referència a aquest lloc, la meva impressió al arribar-hi va ser d’una construcció iniciada amb deliris de grandesa,  però he pogut parlar amb el sr. Alcalde de Ribera d’Ondara, i si, ho varen començar uns casadors per fer-hi les seves trobades i no hi ha més coses rares, és al nucli de St. Pere dels Arquells, solament hi poso una coordenada per què és tot agrupat, encara que aquesta torre de guaita és sobre d'un petit turó

Castell de Timor 41º38.569', 1º19.776'

sembla ser del s XIV encara que hi ha indicis que fou construït sobre una anterior edificació del s XII, fou declarat BCIN  el 22/04/1949, hi ha referències que fou habitat fins a primers de s XX, completament en ruïnes és perillós acostar-se al edifici dons sembla que a qualsevol moment et pot caure a sobre 

St Jaume de Timor  41º38.558', 1º19.851'

romànica del s XII, igual que el castell és en estat ruïnós, a la part W hi ha les restes del cementiri, l’entrada era al S, el campanar fa un parell o tres  d’anys encara s’aguantava, actualment sols queda una part de l’arc

Portell

Capella St. Ramón Nonat  41º44.516',1º23.018'

s XVII,  el dia de la visita era oberta, a la porta, penjada per fora hi ha una corda per tocar la campana, a la llinda de la porta hi ha escrit “ ací es nat sant Ramón Nonat

Font Vella-Pou Àrab  41º44.519',1º22.986'

datació incerta  s XIV-XVIII, encara que es tancat amb una reixa s’hi ha pogut accedir gracies a un veí  que a dit que era el propietari, construït per recollir les aigües freàtiques, el seu nivell varia segons les pluges

Torre de Guaita  41º44.51', 1º23.062'

s XI, restes del antic castell de Portell, fa uns 4 m d’alçada, queda amagada per  les cases, m’ha calgut seguir els indicadors per trobar-la, a la part baixa de la plaça major hi ha unes escales i un indicador

St. Guim de Freixenet

Torre-Castell de Vilalta  41º38.461'' 1º26.320'

és la única resta que queda, apart del que semblen inicis d’un mur al E de la torre, del castell es tenen dades documentals de l’any 1078, és declarat BCIN, no és accessible el seu interior, s’hi arriba fàcilment des de La Tallada per una pista de un parc de molins eòlics, que s’agafa a la confluència de les carreteres LV-1007/LV-1006/B100/z, desprès de uns dos Km ja es veu un panell groc a la dreta al mig de un camp, s’ha de caminar uns 150 m 

Estaràs

Castell Alta-riba  41º42.734', 1º21.940'

no he pogut accedir a les ruïnes dons està molt ballat amb filat i amb indicadors que es prohibit acostar-se a les obres, del s XI, es declarat BCIN, he intentat recollir informació de quan es podrà visitar però no ho he aconseguit 

Sant Martí Sesgueioles

St. Valentí de Vilallonga  41º42.136', 1º30.513

capella actual acabada a final del s XVII, i construïda al costat de la primitiva. Al 1974 el bisbe Marimon ordenar cessar de celebrar-hi l’ofici religiós    

aquí es veu el que degué ser el perímetre original de la primitiva capella romànica del s X-XI, en principi sembla que corresponia a un castell termenat i tot el conjunt passà a la família Vilallonga al s XIV

Font del Metro  41º42.131', 1º29.307'

 en aquesta plaça ran del torrent hi havia un pou i unes piques a on portaven als animals a veure, amb les obres de restauració de la plaça aquests  elements foren enderrocats i s’hi construí l’actual font, que no se li va posar nom i segons es diu una dona del poble digué que allò semblava una entrada del metro de Barcelona i així li va quedar el nom de font del Metro 

La Cellera de Ter

Sts. Just i Pastor  41º58.986', 2º37.238'

romànica probablement del s XII amb una construcció rural molt senzilla, els terratrèmols del s XV la van deixar molt deteriorada i van ser necessaris els reforços per mantenir l’estructura inicial, al s XIX s’hi va afegir la sagristia, entre migjorn i ponent un mur delimita el que fou el cementiri i l’atri del temple, el dilluns de Pasqua s’hi celebra l’aplec dels sants i el 6 de desembre el de la tardor 

Coves del Pasteral  41º58.926'  2º36.359'

descoberta als anys 20 del segle passat arran d’unes explotacions mineres de marbre, el 1942 fou excavada parcialment i el 1984 s’hi realitzà una intervenció d’urgència, els treballs varen posar de manifest que havia estat utilitzada al neolític antic com  a lloc d’habitatge i al neolític final-calcolític  com a necròpolis, s’hi trobaren com a mínim restes de 22 individus a banda de materials diversos, actualment degut a que fou malmesa per les esmentades mines, de la cova en queda solament una part, aquestes fotos solament son de la pedrera, l’entrada real de la cova queda uns 5-6 metres per sobre de l’entrada esquerra de la mina, més o menys a on hi ha la marca groga