Tarrés

Forn Pla del Cintet  41º26.449', 1º02.748'

la terra que forma l'olla del forn, amb les moltes fornades es converteix en una gran gerra de terra vitrificada, quan deixà d'utilitzar-se es va fer servir com a bassa que aprofitant l'aigua de pluja i el pendent del terreny s'omplia per abeurar el animals

 

Vallclara

Font i Pont  41º22.573', 0º58.869'

font Vella, actualment de St. Antoni i el pont Vell o de la Font d'estil romànic s XII, restaurat en diferents ocasions, en la part superior es veu gravada la data de 1832 el que confirma aquestes actuacions

 

Vimbodí

Fonts dels Gorgs 41º23.985', 1º03.002'

aquestes deus d'aigua alimenten uns rentadors que havien tingut uns usos diferenciats, per rentar, per esbandir i per la roba dels malalts  

 

Font Abat Siscar  41º22.676', 1º05.113'

consta de tres brocs, el del centre d'aigua magnèsica que treu un bon raget  i els dos laterals d'aigua ferruginosa però solament en goteja un  

 

St. Bernat  41º23.301', 1º04.996'

lloc amb dos espais diferenciats, l'un amb la font i l'altra amb un templet quadrat amb unes escultures sobre un pedestal de la Verge amb St. Benet i St. Bernat

 

L'Espluga de Francolí

Portal de la Font Major

situat en un dels indrets a on el curs del riu Milans-Francolí es podia travessar amb mes facilitat per les grans conglomerats que afloren en aquest lloc, sembla que l'obra mai no va ser acabada del tot, el mur de llevant finalitza a uns 10 m del portal lloc on pren un angle de 90º sobre els conglomerats que hi han damunt la sortida del riu subterrani de la Font Major

 

Font Major i Capelleta

considerada el lloc de naixement del riu Francolí, s'hi veu l'antic rentador del 1904 ( en el dia d'avui tapat per la molta aigua que hi surt per les pluges d'aquests dies ), la font del 1864, la capelleta de la Mare de Déu de la Font i una placa que recorda el nivell de l'aigua durant la riuada del dia de Sta. Tecla del 1874

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

donat que els dos llocs estant situats a tocar un de l'altre solament i poso una sola coordenada  41º23.936', 1º06.126'

 

Montblanc

Museu Molins de la Vila  41º22.496', 1º10.613'

obert l'any 1994, consta de dos molins hidràulics medievals, l'un el Molí Xiquet s XIII amb planta de 61m²  tenia dues moles, solament queden les restes ( 2 fotos superiors ), l'altre el Molí de la Volta s XIV  amb planta de 89 m²  consta de quatre moles, ambdós varen pertànyer al Comú fins el 1691, el 1848 foren enrunats per un aiguat. Amb data d'avui el Museu es tancat per condicionar-lo, encara que exteriorment els he pogut veure perfectament

Aqüeducte de la Serra  41º22.664', 1º09.330'

per la construcció d'aquets arcs o aqüeducte, el 8 de setembre de 1627, dia de la seva professió, sor Teresa Arau novícia del monestir de la Serra feu testament disposant 500 lliures barceloneses per tal que l'abadessa i les monges "distribuesquen portar aygua o altres coses convenients ha utilitat de dit monestir"

 

Pont Vell  41º22.839', 1º09.680'

 sembla que els seus orígens podrien ser romans, el que es veu avui es del s XII,  al s XIX es varen derruir dos arcs que hi havien als extrems, un amb l'escut de la vila esculpit i l'altre amb la figura d'un àngel, per poder donar pas als carruatges

 

Vilanova i la Geltrú

Torre d'Enveja  41º13.483', 1º42.813'

datada al s X però des de llavors ha estat reconstruïda diverses vegades, té prop de 12 m d'alçada i a la base les parets són de 90 cm amb forma troncocònica, segons algunes informacions te una part soterrada de  4 m

 

Ruïnes d'Adarró  41º12.722', 1º42.871'

sembla que al principi fou un poblat ibèric dels cossetans utilitzat entre el s V i I aC, després hi hagué una vil·la romana, la quadra medieval d'Adarró fou la successora de la vil·la romana, tot i que les primeres noticies es remunten a l'any 1789 no fou fins el 1956 que s'iniciaren les excavacions avui encara no tancades ja que també s'han trobat vestigis a l'altre costat de la via, el nom l'he vist escrit com Darró o Adarró

 

Molí del Mar  41º12.991', 1º44.252'

es tot el que queda d'un antic molí que funcionava a traves de l'aigua del mar, sembla que aquesta platja havia tingut un nivell més baix i l'aigua en passar d'un costat a l'altra feia funcionar la maquina

 

Olèrdola

Torre de Viladellops  41º18.332', 1º44.194'

d'aquesta torre s X-XII solament se'n conserva la meitat ja que la part del darrera de la foto està enrunat, el petit edifici que hi ha al costat que no sé si es ermita o presó però com es veu te un inquilí que no he pogut esbrinar que hi pinta

 

St. Pere Molanta  41º20.525', 1º44.633'

al costat de l'església amb motiu d'unes rases que si feren al costat, aparegueren dos sarcòfags medievals i un mil·liari romà del s I dC que es va buidar -també en època medieval- i es va aprofitar per fer un altre sarcòfag

 

Tortellà

Pont de Llierca  42º14.846', 2º36.185'

romànic, sobre el riu Llierca, d'aquí li ve el nom, de finals del s XIV o principis del XV, l'altura sobre el llit del riu es de uns 28 m la seva llargada es de 52 m i l'amplada 3 m

 

Balma Serrat del Pont  42º14.840', 2º36.302'

important jaciment arqueològic, sota una paret de roca calcària, després de 20 anys d'excavació s'hi han trobat restes d'ocupació de fins a 8000 anys

 

Pontós

Castell  42º10.948', 2º55.089'

la documentació mes antiga de que es disposa ès del any 1209, les restes son escampades dalt d'un turó a l'actual barri del Castell, encara s'hi endevina la seva planta rectangular, les restes mostrades sembla ser que son d'una obre adossada al propi castell

 

Torre de l'Angel  42º11.380', 2º55.498'

fortí fuseller del s XIX, en molt bon estat de conservació, des de dalt hi han unes vistes excepcionals, a prop del poble, la pista que hi mena, segons com sigui la climatologia es pot fer en vehicle convencional, sortint  del costat del cementiri

 

Poblat Ibèric Puigcastellar  42º12.059', 2º54.068'

les excavacions efectuades entre el 1990 i 2004 varen treure a la llum un conjunt patrimonial de una superfície de uns 8000 m quadrats, no obstant sembla ser que tot el complex podria ocupar un espai no inferior a les 5 ha., s'hi han descobert materials dels s  VII aC fins al II aC, l'any 2009 s'obrí una nova fase de actuacions, el topònim l'he trobat en llocs diferents com a Puig Castellar/ Puigcastellar

 

Collbató

Forn de Calç 41º34.113', 1º49.900'

aquí es coïa la pedra calcaria subministrada per el molí, la cocció durava una setmana i s'assolien temperatures al voltant dels 900º, tant el molí com el forn , segons informació de l'ajuntament varen ser operatius fins la dècada  dels anys 50 del s XX, vista frontal i superior

 

Antic Molí  41º34.082', 1º49.908'

restes del edifici que havia sigut el molí de pedra per subministrar la roca triturada per coure en el forn