Montagut i Oix

Pont d'Oix  42º16.287', 2º32.019'

aquest pont servia perquè els veïns dels llogarets de un i altra lloc de la Riera d'Oix poguessin travessar-la quan baixava plena. Diu una llegenda que aquest pont el va fer construir el Senyor de la Queu de Talaixà per poder travessar el riu quan anava a Sta. Bàrbara de Pruneres per fer us del "dret de cuixa" sobre les donzelles d'aquesta parròquia. Va estar abandonat durant molts anys fins que Els Amics de l'Alta Garrotxa varen restaurar-lo el 1991

Pont del Bolosell  42º18.277', 2º28.747'

pont del s XIV sobre la riera de Salarsa en el antic camí que anava de Oix a Beget

Tavertet

Pont Vell-Molí Bernat 41º59.982', 2º24.734'

encara que no es té constància de la data de construcció es creu que va ser al s XIV, te una llargada de uns 20 m i una alçada de uns 4,5 m, amb la posada en funcionament de l'actual carretera, va quedar en desús, fins a les hores servia sobretot per comunicar Tavertet i l'Esquirol, l'any 2010 varen ser arranjades les baranes

L'Esquirol

Pont 42º02.164', 2º22.359'

pont romànic per el qual passava -passa- l'antic Camí Ral Vic-Olot, l'origen i el nom del poble cal buscar-lo -segons dades de l'Ajuntament- en l'antic hostal l'Esquirol que estava situat al costat del Camí Ral, el nom oficial del poble és Santa Maria de Corcó

Dolmen Puig Sespedres 42º01.999', 2º22.752'

datat entre el 2100-1500 aC, situat al costat del Camí Ral Vic-Olot, com es veu està molt malmès

Caldes de Montbui

Pont, situat al inici del carrer del Pont

d'estil romànic, aprofita segurament la situació d'un pont romà anterior

Termes Romanes, son a la plaça Font del Lleó

del s II aC, declarat BCIN, és un dels conjunts termals d'època romana que millor es conserven a tot Europa

Safareig de La Portalera, carrer de la Muralla, practicament darrera l'església de Sta Maria

Safareig d'aigua termal, va cambiar el seu emplaçament a finals del s XIX, ja que estava situat al carrer Sta Susanna i ara el trobem al carrer de la Muralla, l'aigua calenta prové de la Font del Lleó, es buida i neteja diàriament i s'omple durant la nit, l'accés es lliure els matins de dilluns a dissabte

Torre de la Presó, cruïlla dels carrers Major-Bellit Bigues

declarada BCIN, l'estructura actual correspon a una torre de defensa d'un dels portals d'entrada al recinta emmurallat, documentada l'any 1102, en el s XIX s'habilità com a presó

Balma d'en Xec

Balma d'en Xec 41º42.055', 2º10.311'

Balma aprofitada per la pagesia de la zona, als voltants s'hi estan arranjant moltes feixes, els bidons que s'hi veuen son per aprofitar l'aigua que s'escola a través de la roca, a la foto s'hi veuen unes estalactites que comencen a formar-se, és a St Feliu de Codines, el seu accés és fàcil des de el Cim de les Àligues

Punta Falconera

Bunquers Punta Falconera

Parquing  42º14.163', 3º13.037'

a la punta Falconera s'hi va construir entre 1945-46 la que seria la 8ª bateria de costa que formava part del pla de fortificacions de l'eix pirineu conegut com "Línea P   o Línea Gutiérrez" decidit per la dictadura franquista per evitar una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial, el complex consta d'una xarxa de galeries i passadissos que surten al exterior en forma de búnquer -4 en total- que tenia cadascun un canó Vickers de 152,4 mm, entre el 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit, actualment s'hi estant fen obres d'arranjament, forma part del patrimoni de Roses

Roses

Castrum Visigòtic  42º15.332', 3º11.359'

Coordinades de l'entrada per la muralla

nucli fortificat de població  s VI - VIII construït al cim d'un puig que domina l'antic nucli urbà de Rhode-Roses, així com la badia, a l'interior, s'hi conserven restes d'habitatges, sitges i carrers que el converteixen en un destacat testimoni purament visigòtic

Ciutadella de Roses

La ciutadella de Roses s IV aC-s XIX, fou declarada B C I N

 l'any 1961. Recinte fortificat amb la monumental Porta de Mar,

 de unes 13 hectàrees, construït el 1543

 El seu interior acull un jaciment arqueològic en el que es troben restes de la colònia grega de Rhode, s IV-III aC, la vil·la romana del s II aC - VI dC, el monestir romànic de Sta. Maria del s XI i les troballes del s XIX

Es un lloc digne de visitar i fer-hi un bon recorregut

 

el neolític

Dolmen Barraca d'en Rabert  42º19.035', 3º07.839'

municipi de Pau, és en un carrer de una urbanització

Poblat neolític Mas Isaac 42º18.974', 3º08.044'

Palau-saverdera

Dolmen Mas Bofill 42º18.875', 3º08.200'

el mateix vist per darrera,  em sembla a mi que el davant no te una reconstrucció gaire lògica, es a Palau-saverdera

Dolmen Cap de l'Home Mort 42º15.881', 3º11.374'

Dolmen Llit de la Generala  42º15.860',3º11.430'

Dolmen Creu de Cobertella 42º15.412', 3º11.829'

 es un dels més grans de Catalunya

Menhir Mas Marès 42º15.260', 3º12.186'

els 4 últims pertanyen al municipi de Roses

totes les entrades d'avui estan datades el IV-III mil·lenni aC

Banyeres del Penedès

Original Font 41º16.826', 1º34.807'

es troba a la plaça de l'Om anomenada així per l'om centenari que hi ha

Torre 41º16.869', 1º34.710'

restes de la torre de planta circular situada dalt del cim del Puig a 182 m, de uns 12 m d'alçada