Tona

Pou antic Balneari Roquetes 41º51.612', 2º13.721'

La deu d'aigües sulfuroses fou descoberta el 1877, després d'alguns enfrontaments amb els dos balnearis que hi havia a Tona en aquella època, al final una societat construí el balneari Roquetes, la qual es dissolgué el 1949. El balneari continuà funcionant fins al 1966 en què va tancar definitivament i el 1974 l'edifici fou enderrocat. Aquest petit edifici, restaurat a finals del s XX, és el que resta del conjunt

Premià de Mar

Museu Can Ferrerons 41º29.760', 2º21.718'

Es creu que al s V dC un romà acabalat construí aquest edifici de forma octogonal per rebre als seus amics per a celebrar-hi banquets i prendre un bany. Més tard fou usat per premsar-hi vi i treballar el ferro. Fou abandonat cap al s VII, però els esquelets humans que s'hi trobaran indican que abans s'havia utilitzat com a necròpoli. Està enclavat sota el nivell del terra actual, ja que en els segles transcorreguts des del seu abandonament, els sediments que anaren baixant dels turons el varen cobrir completament. Es descobrí el jaciment l'any 1969, però fins a l'any 2000 no comencen les excavacions.

Perafort

Sepulcres Romans 41º11.210',1º15.266'

La construcció d'una rasa per conducció d'aigua va posar al descobert unes restes romanes al paratge anomenat la Barquera, restes que anaven des del s II aC fins al s V dC. El descobriment més notable varen ser dues tombes dels s IV-V dC, en una d'elles s'hi trobaren els esquelets força conservats de una dona de uns 25 anys, un adolescent, un home de mitjana edat i un infant. Entre les dues tombes i destruït per la màquina que feia els treballs s'hi trobà l'esquelet de un infant de 3 o 4 anys, no estava protegit ni tenia aixovar. En els descobriments també s'hi trobà un mur de 9 m de llargada per 45 cm d'amplada en forma de L, també sobresurt un pou construït de la mateixa manera que es feien fins no fa gaires anys.

Els Garidells

Castell 41º12.475', 1º14.818'

El lloc fou cedit per Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer de Claramunt que prengueren el nom de Garidells i aixecaren un castell. El 1229 els drets que Guillem de Claramunt s'havia reservat en fer la donació passaran al monestir de Santes Creus al qual va pertànyer fins al s XIX. Després de la Guerra Civil 1936-39 moltes pedres del castell s'aprofitaren per reconstruir altres edificis.

Vallmoll

Castell   41º14.632', 1º14.858'

Datat a cavall dels s XI-XII durant la Reconquesta. El 1153 era propietat de Guillem IV de Castellvell, el 1176 Guillem V de Castellvell llegà a l'Orde del Temple la dominicatura de Vallmoll. El 1291 Guillema de Montcada l'aportà com a dot en casar-se amb l'Infant Pere germà de Jaume II. Als s XIV-XVI el terme i castell pertanyeren als Cardona i després passaran als Comtes de Savallà. A inicis del s XIX era propietat dels marquesos de Bellpuig. A principis del s XX el castell passà a mans de l'ajuntament, actualment s'hi fan treballs de restauració.

El Morell

La Granja dels Frares 41º12.626', 1º13.771'

Actualment tant la granja com el molí, el seu estat és ruïnós, al seu entorn hi ha uns terrenys que serveixen d'esbarjo, atès que està a la confluència dels rius Glorieta i Francolí s'hi pot sentir i veure els ocells en el bosc de ribera. Datada als voltants del s XII, té aquest nom perquè pertanyia al monestir de Santes Creus. Aquests terrenys foren una donació de Agnès Comtessa de Tarragona i de Guillem de Claramunt, juntament amb les terres es concedí al Monestir el dret d'edificació de la granja i el molí. La granja és envoltada amb una tanca metàl·lica pel perill que hi ha de despreniments. Al costat hi ha una capella que ha estat restaurada.

Cerdanyola del Vallès

Poblat Ibèric Ca'n Oliver  41º28.850', 2º08.026'

Aquestes coordinades corresponen a les entrades del Museu i del Poblat. Aquest Poblat Ibèric fou habitat entre els anys 550 – 50 aC. Fou destruït parcialment durant la Segona Guerra Púnica i posteriorment reconstruït i engrandit. En els s IX-X fou parcialment habitat, en un cartulari del 998 del Monestir de St. Cugat rep el nom de Castello. Actualment encara s'hi estan fent actuacions i em dóna la sensació que queda molta feina per fer, m'ha semblat que el que es veu és prou representatiu. Punt i a part és el Museu, ja que entre els plafons i els audiovisuals, que duren uns 50 minuts entre tots, es pot tenir un coneixement força complet del lloc, a qui li agradi aquest tema que i vagi a donar un tomb, abans d'anar-hi consulteu horaris. Aprofito per agrair a la persona que ens va atendre i fer de guia, la seva amabilitat

Les Masies de Voltregà- Gurb

Pont de Torroella  41º59.162',2º14.748'

La primera foto pertany al costat de Les Masies i les altres dues a Gurb

Sembla ser documentat al s X. El s XIX fou reformat, declarat Bé Cultural Interès Local ( BCIL), salva la riera de Sorreigs, per sobre hi passava el camí ral medieval. Buscant informació en els municipis de les Masies de Voltregà i Gurb, sembla que els dos el consideren dintre el seu territori, o almenys és la sensació que m'ha donat. De collita pròpia i atès que segons els mapes que he consultat sembla que la dita riera fa de partió de ambdós municipis jo diria que cada cantó pertany a un municipi diferent.

Sant Fost de Campsentelles

Antiga Església de St. Fost 41º30.801',2º14.056'

Les primeres notícies d'aquesta parròquia daten de l'any 978. Va ser consagrat el 1141 pel bisbe de Barcelona Arnau de Gurb. El 1504 fou annexionada amb la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes. El 1810 fou saquejada pels soldats de Napoleó. Entre els anys 1868 i 1876 s'hi dugueren a terme importants reformes. El 1896 va ser construïda la capella del Santíssim. El 21 de juliol del 1936 fou incendiada i saquejada i uns dies després fou derruïda. El 1981 els veïns del barri de St. Pere varen netejar i treure a la llum aquestes restes i finalment el 2006 es varen cobrir per protegir-les.

Santa Maria de Martorelles

Menhir de Castellruf  41º31.152',2º15.231'

Datat entre el 5500-2200 aC., el seu emplaçament original era a prop del dolmen de Castellruf a la Serralada de Marina i fou traslladat al seu emplaçament actual el 1965. En la seva cara més ampla presenta una inscultura en forma de jou