Montagut i Oix

Castell de Montagut  42º13.856',2º34.322'

L'element més destacat del castell és una torre circular, el diàmetre interior de la qual fa gairebé 5 m. També es conserven alguns panys de muralla. Esmentat ja l'any 1070, està a 611 m d'altitud. El 1119 era propietat de la comtessa Ermessenda. Durant el s XIII fou possessió dels comtes d'Empúries, fins que l'any 1339 va passar a la corona sota el regnat de Pere III.  

Ermita del Cos  42º13.840',2º34.334'

L'actual ermita sembla que fou modificada entre els s XVII-XVIII correspon a la capella del castell. Esmentada ja l'any 1105, és un petit edifici de campanar d'espadanya, on és venerada una imatge mariana amb el fill als genolls, l'original del s XII, fou destruïda el 1936. Una part del recinte del Castell forma part del pati de la rectoria, de propietat privada

Castellfollit de la Roca

Pont Trencat  42º13.282', 2º33.001'

La història d'aquest pont té una llarga llista de dissorts. Fou construït el 1908, poc després de la seva construcció es va veure que alguns estreps s'afermaven sobre terrenys movedissos, fet que provocà que sortissin esquerdes, per tant fou necessari refer-lo. Posteriorment al final de la Guerra Civil, les tropes Republicanes el varen volar per evitar el pas de les tropes franquistes. Feia pocs mesos que s'havia pogut tornar a utilitzar quan l'aiguat de 1940 s'endugué dos arcs. Això fou el final definitiu d'aquest pont. Se'n va construir un altre al costat.

Calders

Dolmen St. Amanç  41º47.370',2º00.785'

Descobert el 1960, feia 1,7 m de llarg 0,8 m d'alçada i 0,55 m d'amplada, s'hi va trobar un tros de crani una mandíbula i diverses dents d'adult i també trossos de ceràmica. És datat entre el 3000/2500 aC.

Sampedor

Aqüeducte Riu d'Or  41º46.722',1º51.348'

Amb aquest aqüeducte la séquia de Manresa creua el torrent Riu d'Or. Al costat mateix hi ha la casa del sequiaire nom que rep la persona que controla diàriament que la séquia estigui en bones condicions, de cap a cap, com és lògic hi ha més d'una persona per fer el recorregut

Manresa

Centre de l'aigua  41º44.419', 1º49970'

Aquesta roda hidràulica de calaixos de fusta procedia de l'antiga Fusteria Andreu. La maquinària de la fusteria era moguda per l'energia proporcionada per la roda hidràulica de 5,7 m de diàmetre i 0,8 m d'amplada. S'alimentava per l'aigua de la séquia de Manresa, ramal de l'Irla. Quan la força de l'aigua no era suficient la fusteria disposava d'energia auxiliar de vapor.

Aqüeducte Pont Llarc  41º44.537', 1º49.265'

És un dels aqüeductes de la séquia de Manresa, la qual va ser construïda entre el 1339 i el 1383. Sembla que fou dissenyada per Guillem Catà. La llicència va donar-la el rei Pere el Cerimoniós. Aquest aqüeducte, si no vaig errat, consta de 30 arcs i una llargada de 200 uns metres. De paredat comú amb arcs de dovelles desiguals sobre pilars. És un dels brancals en què es bifurca la séquia a partir de l'Agulla. La séquia té una llargada de 26 Km, 10,7 m de desnivell i el seu cabal és d'1200 l/s

Sant Fruitós de Bages

Torre Santmartí  41º45.370', 1º52.660'

Torre usada en la xarxa de telegrafia òptica. Construïda durant el s XIX estava situada entre la de Manresa i la d'Artés. Com ja s'aprecia solament queden unes minses restes, encara que al seu entorn l'ajuntament l'arranjat com a parc  

Navarcles

Pont Vell  41º45.238', 1º53.678'

Situat poc després de la confluència dels rius Llobregat i Calders. Té una longitud de 121,75 m, amb 7 arcs d'obertura desigual. Comença a construir-se el 25 de juliol de 1796, després de molts esforços es va acabar el 1804. Durant la guerra civil fou volat per l'exèrcit republicà, i fou reconstruït el 1946

El Pont Trencat  41º46.330', 1º54.296'

 Sembla que en aquest lloc ja hi havia un pont al s XI el qual va ser enderrocat i refet 2 o 3 segles després, posteriorment fou refet al s XVI i més tard al s XIX es va modificar per permetre el pas de vehicles, sembla que per l'amplada del riu feia uns 100 m de llarg. Fou destruït l'any 1939

Tordera

Forn de Can Marquès  41º38.786', 2º40.521'

Excavat al pendent del terreny, lleugerament de cos cònic, la base inferior més ampla fa 3,2 m i l'alçada 5,3 m. A uns 50 cm del terra hi ha un bancal que suportava la càrrega i en l'espai que quedava a sota és on si feia el foc. Sembla que la seva construcció pot ser el s XVIII encara que no he trobat dades, el 2009 fou restaurat

Font del Ferro 41º38.747', 2º40.654'

Situada en una fondalada que en la construcció de l'autopista C32 va malmetre una mina ferruginosa, d'aquí el seu nom, treu un bon raig i verdaderament té gust de ferro el 2007 l'entorn fou arranjat

Arcada Romana  41º38.741', 2º40.658'

Aquesta arcada s'emmarca en la mateixa conducció d'aigua que l'aqüeducte de Can Cua a Pineda de Mar ( vegeu en aquest bloc l'entrada «Pineda» de 03-12-11). L'arcada es va consolidar en dues actuacions durant l'any 2012. Salva el torrent de la Font del Ferro en una arcada de mig punt de 3,1 m de diàmetre i una alçada de 3,4 m sobre el torrent

Pineda

Pont del Diable  41º38.590', 2º40.665'

L'origen d'aquesta construcció és del tot incert. Malgrat el seu nom, realment és el suport d'un canal que facilitava el pas de les aigües d'un costat a l'altre de la riera de Pineda. En la construcció se superposen les restes de dues èpoques diferents.

Santa Susanna

Molí d'en Jordà 41º39.453', 2º40.966'

Molí fariner datat a finals del s XVII o principis del XVIII, situat a la riera de Santa Susanna, actualment força malmès, solament l'aqüeducte que portava l'aigua al molí es conserva una mica. Sembla que l'any 2012 un grup de persones de manera totalment voluntària varen arranjar els voltants

Torre Montagut  41º39.023', 2º42.889'

Datada al s XIX, formava part de la xarxa de torres de telegrafia òptica civil del tram Barcelona la Junquera. El sistema de telegrafia òptica funcionava amb banderes de colors