Cardedeu-Llinars

St. Esteve del Coll  41º37.026', 2º22.534'

de la parròquia del Coll ja n'hi ha esment el 1023, la església de St. Esteve data del s XVI, fou ampliada posteriorment i restaurada el 1885, té planta de creu llatina i la torre-campanar rematada amb merlets, a l'interior s'hi conserva una imatge del Roser del s XVII

Cromlec de Pins Rosers  41º37.246', 2º21.768'

excavat i publicat l'any 1879 per Joaquim Mercader, en unes memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, també va ser estudiat i dibuixat pel Dr.Tarrús i el GESEART l'any 1991, format per un cercle irregular d'uns 30 m de perímetre amb 10 monòlits de granit, també se'l coneix com a Pedres del Diable, a les rodalies no hi ha cap aflorament granític, la qual cosa fa pensar que les lloses hagueren de portar-les de la muntanya, travessant el riu Mogent, està datat entre el 3200-1800 aC, donat que està situat dintre la propietat d'Aigües Ter-Llobregat, cal demanar permís amb antelació per poder visitar-lo

Sant Celoni

La Roca del Drac 41º41.984', 2º31.020'

la roca o cova del Drac és un aflorament de quars que ha quedat aïllat a causa de l'erosió fluvial, sobre seu hi ha crescut un lledoner, té un esvoranc al centre que, segons la tradició, era el cau del drac, el seu color blanc i el fet de destacar enmig d'una plana de conreus al costat del camí ral, devia despertar la fantasia de la gent que la va imaginar com el cau de la fera, existeix la llegenda de l'espasa d'en Soler de Vilardell

Font de St Jordi  41º41.912', 2º31.108'

llàstima que estigui seca dons, ni tan sols la pica que hi ha al terra conté gents d'aigua, el lloc és molt ombribol

Font Sta Magdalena  41º41.662', 2º31.123'

com l'anterior no raja però al terra si que hi ha una mica d'humitat, sembla que no fa gaire encara rajava

Roure del Molí d'en Coll  41º41.867', 2º30.959'

és un dels roures més grans del municipi de St Celoni, alçada 20 m, perímetre del tronc 3,7 m, diàmetre de capçada 23 m

Molí d'en Coll 41º41.867', 2º30.959'

el 1553 Joan Coll, veí de Vilardell amb autorització del batlle general de Catalunya, va fer aquest molí fariner amb dues moles, el qual va ser una de les bases de l'economia del terme de Vilardell, l'aigua per fer-lo funcionar venia d'una resclosa al peu del pont de Bocs i seguia el marge dret de la Tordera, però va desapareixer amb la construcció de l'autopista, va funcionar després de la guerra civil i es va donar de baixa el 1954, bona part de l'estructura es conserva i ha estat restaurada per la propietat, desconec si es pot visitar

St Llorenç de Vilardell  41º41.660', 2º31.205'

algun historiador ha considerat que era d'origen preromànic, el cert és que no hi ha documentació fins el 1270, es devia construir seguin les formes del romànic popular, ha estat objecte de diverses reformes, a les visites pastorals de 1379 i 1425 s'ordenava reparar la teulada, també s'hi van fer obres el 1508 i el 1511, la rectoria actual es va construir el s XVII igual que el pòrtic de l'església

St. Pere de Torelló

Pont de la Riera  42º04.601', 2º18.290'

a un km. de St Pere en direcció a St. Andreu de la Vola hi ha una àrea d'esbarjo a la dreta de la carretera,  molt a prop es troba aquest pont medieval sobre el riu Ges. El lloc es mereix una passejada dons al costat de la riera hi han senders per passejar i alguna font

Camprodon

Font del Botàs 42º18.837', 2º22.857'

es troba a la sortida de Camprodon a la carretera de Fontrubí

Font de St Patllari  42º18.684', 2º23.050'

es dintre un camp de golf peró sense cap problema per arribar-hi, al darrera té una capelleta, el raig d'aigua que treu ès molt generós

Molló

Pont i Molí del Fumat 42º20.915', 2º24.674'

situats al barri del Riberal, lloc on s'havien concentrat el major nº de molins del municipi, les turbines dels quals ja varen donar electricitat al poble de Molló l'any 1900, un dels primers a disposar d'aquesta energia a Catalunya, fins a aquest veïnat s'hi arriba fàcilment per una pista  ( que encara que no està en perfecta estat si que permet passar-hi un vehicle )  que surt a la dreta de la carretera poc abans d'arribar a Molló

Montagut i Oix

Pont d'Oix  42º16.287', 2º32.019'

aquest pont servia perquè els veïns dels llogarets de un i altra lloc de la Riera d'Oix poguessin travessar-la quan baixava plena. Diu una llegenda que aquest pont el va fer construir el Senyor de la Queu de Talaixà per poder travessar el riu quan anava a Sta. Bàrbara de Pruneres per fer us del "dret de cuixa" sobre les donzelles d'aquesta parròquia. Va estar abandonat durant molts anys fins que Els Amics de l'Alta Garrotxa varen restaurar-lo el 1991

Pont del Bolosell  42º18.277', 2º28.747'

pont del s XIV sobre la riera de Salarsa en el antic camí que anava de Oix a Beget

Tavertet

Pont Vell-Molí Bernat 41º59.982', 2º24.734'

encara que no es té constància de la data de construcció es creu que va ser al s XIV, te una llargada de uns 20 m i una alçada de uns 4,5 m, amb la posada en funcionament de l'actual carretera, va quedar en desús, fins a les hores servia sobretot per comunicar Tavertet i l'Esquirol, l'any 2010 varen ser arranjades les baranes

L'Esquirol

Pont 42º02.164', 2º22.359'

pont romànic per el qual passava -passa- l'antic Camí Ral Vic-Olot, l'origen i el nom del poble cal buscar-lo -segons dades de l'Ajuntament- en l'antic hostal l'Esquirol que estava situat al costat del Camí Ral, el nom oficial del poble és Santa Maria de Corcó

Dolmen Puig Sespedres 42º01.999', 2º22.752'

datat entre el 2100-1500 aC, situat al costat del Camí Ral Vic-Olot, com es veu està molt malmès

Caldes de Montbui

Pont, situat al inici del carrer del Pont

d'estil romànic, aprofita segurament la situació d'un pont romà anterior

Termes Romanes, son a la plaça Font del Lleó

del s II aC, declarat BCIN, és un dels conjunts termals d'època romana que millor es conserven a tot Europa

Safareig de La Portalera, carrer de la Muralla, practicament darrera l'església de Sta Maria

Safareig d'aigua termal, va cambiar el seu emplaçament a finals del s XIX, ja que estava situat al carrer Sta Susanna i ara el trobem al carrer de la Muralla, l'aigua calenta prové de la Font del Lleó, es buida i neteja diàriament i s'omple durant la nit, l'accés es lliure els matins de dilluns a dissabte

Torre de la Presó, cruïlla dels carrers Major-Bellit Bigues

declarada BCIN, l'estructura actual correspon a una torre de defensa d'un dels portals d'entrada al recinta emmurallat, documentada l'any 1102, en el s XIX s'habilità com a presó

Balma d'en Xec

Balma d'en Xec 41º42.055', 2º10.311'

Balma aprofitada per la pagesia de la zona, als voltants s'hi estan arranjant moltes feixes, els bidons que s'hi veuen son per aprofitar l'aigua que s'escola a través de la roca, a la foto s'hi veuen unes estalactites que comencen a formar-se, és a St Feliu de Codines, el seu accés és fàcil des de el Cim de les Àligues