Mataró

Vil·la romana de Rocafonda  41º32.937', 2º26.830'

Jaciment també anomenat dels Caputxins, descobert als anys 60 del s XX. Fou excavat entre el 1970 i el 1974 i resultà ser una vil·la romana datada entre els s I dC i s V dC. El 2002 fou declarat Bè Cultural d’Interès Local ( BCIL ). Una segona intervenció realizada entre el març i juny del 2005 posà al la vista un forn terrissaire i un conjunt de diposits per enmagatzemar liquids, possiblement vi. Sembla que ès previst que s’hi posin plafons indicatius.

Aquesta informació l’he trobada a la Web de l’Ajuntament.

Cabrils

Castell Can Jaumar  41º31.601', 2º22.236'

La següent informació ha estat extreta de l’Enciclopèdia Wikipedia.

Castell construït l’any 1923 per Manuel Jaumar sobre l’antiga masia de Can Rafart la qual era d’origen medieval, incorpora una sèrie d’elements propis dels palaus com merlets, matacans i escuts heràldics.

De collita pròpia, sembla que una entitat de Cabrils estaria intentant que aquest espai es pogués dedicar a ús públic.

Caldes de Montbui

Paisatges de Caldes

A mitjans del 2014 es va construir el nou pont de les Cremades, ja que als anys 80 del s. XX es va fer un afegit a l'antic pont romànic, datat al s. XIII, sobre el qual i passava un cami ral de tradició romana. L’afegit va ser fet per permetre el pas de vehicles a la zona O de Caldes.

Actualment ( maig 2017 ) també s’esta excavant a la plaça del Lleó per treure a la llum les restes romanes que hi ha sota la plaça i sembla que quan estiguin catalogades la plaça serà coberta de nou.

També s’han netejat les muralles i han fet un petit passeig des del pont fins els safaretjos de la Portalera. Han recuperat també el Molí de l’Esclop situat al camí dels Calciners, aquest molí des del 1341 fins el 1564 s’anomenà Molí del Peu de la Torre, després Molí de la Vila i a partir del 1730 te el nom actual, l’edifici era una edificació de 105 m² i de 4 plantes, va moldre fins a principis del s. XX.

Aquesta informació la trobareu molt ampiada al Museu Thermalia.

No poso coordenades de aquests llocs, peró des del Museu podeu anar fins al Molí i des de allà a la dreta i esquerra amb un curt i agradable passeig arribareu al pont i al safareig de la Portalera

Seròs

Monestir d'Avinganya  41º26.957', 0º23.377'

Sembla que al s. XI en aquest lloc hi havia una torre àrab, a mitjans del s. XII, quan Ramon Berenguer IV reconquerí aquestes terres el lloc de Avinganya passà a mans de Pere de Bellvís, que després esdevingué captiu dels àrabs del regne islàmic de València, al final del s. XII. Alliberat gràcies a la intercisió dels trinitaris en feu donació, el 1201, a l'orde dels trinitaris de la torre de Avinganya. 

Jaciment de el Bovalar  41º27.294', 0º25.624'

Aquest jaciment fou descobert el 1943 però no es va començar a excavar fins al 1967, el conjunt fou habitat fins al s. VIII en què un incendi el va destruir. Sembla que la basílica es va construir sobre les restes d’un assentament romà del s. II dC. La basílica tenia una planta de 26 per 12 metres, sembla que fou construïda en dues fases diferents, una al voltant del s. V i l’altra entre els s. VI i VII. Les restes fan pensar en un petit poblat de 7 o 8 habitatges, a cada casa es trobaren entre 2 i 3 sitges a més d’una o dues llars de foc. En les excavacions es varen localitzar unes 70 tombes

Gimenells

Castell  41º40.615'  0º23.689'

Es tenen notícies d’aquest castell a principis del s. XIII, que en tenia possessió l’orde del Temple. Al s. XIV passà a pertànyer a la família Desvalls i després fou abandonat amb la Guerra dels Segadors.

Alfarràs

Pont Vell  41º49.782', 0º34.630'

D'època medieval, sobre la Noguera Ribagorçana, en principi tenia 7 arcades de mig punt, solament en queden 3 a conseqüència de les riuades. El 1425 el rei Alfons el Magnànim concedí el permís per a la seva construcció, fou acabat el 1453. Es deixà el seu ús a principis del s. XX en què es construí el pont actual, no obstant després del bombardeig del 4 d’abril del 1938 en què aquest fou destruït, es va fer servir un parell d’anys. L'any 2000 la família Desvalls -Marquesos d’Alfarràs- el cedí a l’ajuntament que el va rehabilitar el 2006.

Algerri

Trullets 41º49.274', 0º38.484'

Trullets  41º49.146', 0º38.176'

La primera notícia que es té d'aquests trullets és del 1640 quan apareixen citats en capbreu del monestir de Poblet. Amb la crisi de la fil·loxera a finals del s. XIX desaparegueren la major part de les vinyes i aquests trullets deixaren de tenir utilitat. Són dipòsits d’uns 2000 o 2500 litres, la sortida del vi està –com també el dipòsit- excavada a la roca de guix, l’amplada oscil·la entre 1 i 1,8 metres, 1,75 metres d’altura i entre 65 i 90 centímetres de profunditat.

Tremp

Torre dels Padres  42º09.958', 0º53.706'

Torre de la Sagristia  42º10.040', 0º53.760'

Fins a finals del s. XIX la ciutat estava envoltada per muralles, de les torres que les relligaven, solament queden 3, la del Mingo a la plaça Capdevila que està incrustada als edificis actuals, la dels Padres al costat de l'oficina comarcal de turisme i la de la Sagristia a tocar l’absis de l'església.

La Pobla de Segur

Monument als Raiers  42º16.272',  1º01.659'

La festa dels Raiers s’escau el primer diumenge de juliol. En la comarca n’hi ha varis, aquest pertany a La Pobla de Segur, està situat a l’àrea de pícnic de la Font de la Figuereta, una mica abans de començar el túnel del congost de Collegats, anant de la Pobla a Gerri de la Sal

Borén

Pont Vell d'Arreu  42º39.780', 1º04.850'

Està datat entre els s. XI – XII, encara és usat per senderistes per arribar a l'abandonat poble d’Àrreu, seguir fins a les ruïnes de les bordes d’Àrreu i a l'ermita de la Mare de Déu de les Neus i seguin el caminet s’arriba al poble de Borén. Està format per un sol arc de mig punt, deu fer uns 7 metres de llargada i no té baranes.