Pontils

St. Magí de Brufaganya  41º29.065', 1º26.934'

aquest santuari fou molt popular al s XIII, segons explica la tradició hi feu penitencia St Magí màrtir de la ciutat de Tarragona, és un lloc de trobada i de devoció popular i per St. Magí, el 19 d’agost hi te lloc un aplec

 

Capella de les Fonts  41º29.038', 1º26.590'

l’aigua d’aquesta font, a banda de les virtuts atribuïdes a la tradició té un paper molt important a les festes de St. Magí a Tarragona quan des de aquí es porten, en carros de cavalls, botes plenes, un seguici popular rep i acompanya els carruatges fins la plaça de la Font a on l’aigua és beneïda i portada a l’Arc de St, Llorenç on els tarragonins poden veure-la o comprar

 

Santa Coloma de Queralt

Font dels Comtes  41º31.956', 1º23.214'

popularment coneguda com font Canelles, d’estil barroc construïda  el 1614 per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, al costat de la font hi ha una creu gòtica del s XV, durant molts anys va ser l’única font pública de la vila i al seu costat es construïren un abeurador per animals i uns rentadors públics que varen ser utilitzats fins als anys 70 del s XX

 

St. Pere de les Roques  41º34.573', 1º25.643'

datada  el s X,  pràcticament enrunada és conserva part d'un absis semicircular que a sota te una cripta, a finals del s XIX  es va alçar un mur que va migpartir la nau, es en una propietat privada, sense problema per accedir-hi, a la porta hi ha un rètol  que indica que la clau per entrar-hi es pot demanar a la mateixa masia
 

Argençola

St Maur de Contrast

ermita romànica, segons les fonts és dels s X – XII, modificada diverses vegades la principal a principis del s XIX, al seu interior s’hi conserva una imatge gòtica de St. Maur del s XV

 

 

Torre de Contrast

de planta circular d'uns 20 m d'alçada ja surt documentada l'any 1241 en una quadra civil, actualment adossada a un mas, conté al interior un dipòsit d'aigua, la porta d'accés està situada al primer pis, tant en aquest pis com al segon destaquen unes espitlleres

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

aquí solament hi poso una coordenada perquè la Torre i l’Ermita son una enfront de l’altra  41º34.878', 1º26.029' 

 

Dolmen Plans de Ferran  41º34.151', 1º27.216'

les restes òssies trobades permeten identificar no menys de nou persones inhumades, per els objectes trobats, ceràmica i anells permeten datar-lo al període del bronze  antic mitjà  

 

Manlleu

Santuari Puig-Agut  42º01.758', 2º17.615'

també anomenat de Lurdes, obra del arquitecte August Font, començat a construir el 1883 i beneit per el Bisbe Morgades el 18 de febrer de 1886, emplaçat en el punt mès alt del terme de Manlleu ( 696 m ), el principal promotor es el manlleuenc Ramon Madiroles i Codina

 

Rentadors  41º59.866', 2º17.233'

anomenats els de baix, també coneguts com “malgovern” i son els únics que es conserven, encara que han estat molt modificats ja que el primitiu va ser destruït en l’aiguat del 1940, quan va ser reconstruït si va fer la teulada, durant la dècada de 1950 es va produir un incendi que els deixà força malmesos, el segle passat hi havia una barraca a on un home escalfava aigua i la venia a les dones que rentaven, la foto correspon a la barraca i a l’aiguat esmentat abans, el meu agraïment al Museu Industrial del Ter per la informació que m’han donat i al senyor Joan Roma que els hi va subministrar aquesta foto. Si voleu conèixer la historia de les filatures i de l’aprofitament de l’aigua del nostre país us recomano una visita a aquest Museu

 

Vic

St. Miquel Xic  41º56.244', 2º15.839'

és un petit oratori estrenat el 1779 en la beatificació de Miquel Argemir i Mitjà que posteriorment seria proclamat patró de la ciutat, l’any 1991 es varen arranjar alguns desperfectes, l’actual situació el posa en situació de si caic o no caic, crec que valdria la pena intentar algun remei per evitar que acabi de caure

 

Tarrés

Forn Pla del Cintet  41º26.449', 1º02.748'

la terra que forma l'olla del forn, amb les moltes fornades es converteix en una gran gerra de terra vitrificada, quan deixà d'utilitzar-se es va fer servir com a bassa que aprofitant l'aigua de pluja i el pendent del terreny s'omplia per abeurar el animals